Recomanacions d'estiu 1.

1.
[http://www.comissiodeladignitat.cat/el-mes-petit]

2.

Més que mai el mercat de treball i la situació econòmica del nostre país està en el centre de l'agenda pública.
Per a tenir una visió comprensiva de l'evolució del mercat de treball recomano 1 publicació regular i un bloc que ens donen pistes per a començar a saber de què parlem.

Com cada any, des de ja fa 8, UGT publica el seu anuari sòciolaboral . Trobareu monogràfics, dades generals del mercat de treball (comparant amb altres països de la Unió Europea) i el ja
gairebé consolidat i reconegut Índex de Qualitat del Treball (IQT).

Un dels blocs sobre mercat laboral que pot servir per estar al dia de les darreres normatives, directives, reglaments o lleis és el del catedràtic de Dret del Treball i Seguretat Social de la Universitat de Girona Eduardo Rojo:
http://eduardorojoblog.blogspot.com/

3.

Abans que m'oblidi, i al marge de la temàtica laboral, no vull marxar sense recomanar-vos el darrer número d'EINES (eines 5) dedicat al compromís polític i a la dignificació de l'exercici polític (maneres de participació política; models i límits de participació política; la funció pedagògica de la política...). La presentació de la revista va servir d'esperó per a tots els assistents. En Joan Botella va realitzar un recorregut teòric sobre els per quès de la participació política i les variants positives i negatives de la mateixa. Dit recorregut va generar assentiments, somriures i posteriors intervencions que van fer refermar-nos en la nostra militància, que van fer-nos sentir menys estranys, més útils.

Stuff white people like...o com ens assemblem

L'altre dia llegint un dels meus blocs de referència tardor a l'euromed
vaig topar amb una recomanació d'un bloc que als Estats Units (bé a part dels Estats Units, i concretament en l'àmbit universitari i cultural) està causant furor: Stuff White People Like

Aquest bloc és només un llistat d'aquelles coses que als blancs d'eua amb cert nivell cultural, educatiu i, perquè no dir-ho monetari, els tornen bojos. El joc entre els no blancs d'eua és identificar-nos amb aquest llistat. És a dir, quants tòpics d'aquest llistat també ens tornen bojos. I jo vaig anar clicant en cada un d'aquests tòpics i cada vegada me n'adonava quant propera estava a aquells blanquets demòcrates...

Un article que va fer especial mal però que va ser més real que cap és el tòpic Knowing what's best for poor people
Recomano en especial la seva lectura i animo a tothom a encetar un debat ja sigui extern o intern (amb un mateix és produeixen fabulosos debats). Més que en pessi, ens reconeixem...

Per saber-ne d'on surt aquest bloc: http://www.tnr.com/booksarts/story.html?id=49eb53ed-afbc-4aae-bf17-6ffc44f40a48

Botifarra

Des del 2004, cada cop que obro els diaris per la secció de política nacional espanyola o se m'acut posar una emissora d'àmbit estatal (ja sigui la pública, prisa o cope) no hi ha tertúlia que no siguem els protagonistes.
Ja n'hi ha prou que utilitzin a Catalunya perquè exterioritzin les seves pors i síndromes més profunds. Ja n'hi ha prou que siguem moneda de canvi per una campanya electoral que porta 4 anys en marxa. Ja n'hi ha prou que mostrin sense vergonya el seu desconeixement davant la cultura, la política i la societat catalanes.
La última (si és que no se m'escapa alguna de darrera hora) és Frankfurt. Ja fa ben bé un any que portem amb el tema. Aquí el debat era un (qui ha de ser convidat, quina és la seva utilitat, què s'ha de representar...) però a les espanyes el debat es centrava en un dels temes que entesten a un gran grup d'oportunistes, el català com a llengua (i en extensió, el català com a fet diferencial). Obviaré el tema, contingut i idoneïtat de la Fira que es prou complex i llarg com per dedicar un sol post que per cert, no vull desaprofitar l'ocasió de recomanar-vos el genial discurs d'en Monzó (i això que no és un dels meus escriptors favorits)http://www.rac1.org/
Així doncs, per desintoxicar-nos del nacionalisme espanyol que dia a dia trepitja més fort, us espero el divendres al Saló Rosa de l'Ateneu Familiar (Sant Boi de Llobregat).
Un petonàs ben fort sota la pluja (quan aprendrà a ploure???)

Encara és viu, malparits!

Ahir vaig acabar de llegir Gomorra (Empúries, 2007) de Roberto Saviano. Fugiré de les ressenyes habituals perquè aquest llibre ha estat comentat en tots els diaris i el seu escriptor ha estat mencionat i entrevistat en els MCM del nostre país (destaco l'entrevista que li va fer la Mònica Terribas).

Gomorra destapa la maquinària actual de la camorra napolitana. Els membres d'aquesta associació són més que les màfies tradicionalment reproduïdes pel cinema de Hollywood, són creadors d'un sistema de vida (econòmic, polític i social) que pocs poden defugir.

Quan llegeixes aquest llibre, que tot i ser un assaig enganxa des del primer moment, te n'adones que darrera de la supervivència d'aquest sistema està l'acceptació del mateix per part de qui no surten guanyant i el laissez faire d'aquells que poden beneficiar-s'hi.

Saviano és un napolità de pro, que estima la seva terra i no vol que mori enterrada en la merda de la camorra (el tema dels residus que el sistema enterra sota terra es prou frapant i ens posa en alerta (pàgines 329-351) la mati.

En resum, obra altament recomanable ja sigui per l'"atracció" del tema, per la rigorositat de les dades com per la necessitat que algú en parli.

Felicitats Saviano pel teu èxit de vendes en el nostre país, continua amb la teva tasca i no et deixis matar!