Treball

Perdoneu per la tardança en l'actualització del bloc, però se m'està acumulant feina per tots els flancs que tinc oberts, i crec que no els tindré controlats fins, com a mínim, desembre (això espero!)

L'altre dia llegint un dels meus blocs de lectura setmanal obligada http://blocs.mesvilaweb.cat/jmcervello
em vaig trobar un post referent a un dels no pocs accidents mortals succeïts al nostre país http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/67228 . Els accidents laborals sovint passen de llarg de les notícies dels diaris i, el que encara és més greu, també ho fan de les enquestes de sinistralitat laboral. Passen de llarg per la classificació actual dels accidents -greus, lleus i mortals- per la condició del treballador -assalariat, autònom o invisible. Moltes vegades els accidents classificats com a lleus podrien ser considerats com a greus. En nombroses ocasions els accidents patits pels treballadors autònoms (incloent-hi els autònoms forçosos) no apareixen en els registres, en especial quan parlem dels transportistes. Però el cas més frepant de la sinistralitat laboral és troba en els invisibles (aquells treballadors que no consten com a tals per no estar donats d'alta en la Seguretat Social) perquè la seva condició els impedeix registrar els accidents que poden patir.

Aquestes són només unes petites pinzellades ja que s'hi poden sumar moltes més: formació dels treballadors i dels empleadors; número ridícul d'inspeccions laborals.

En una altra ocasió parlaré d'un tema que va estretament lligat al de la sinistralitat laboral: la prevenció o com les empreses fan pagar un plus de protecció quan un treballador necessita un equipament més costós que el de bàsic protecció.

Botifarra

Des del 2004, cada cop que obro els diaris per la secció de política nacional espanyola o se m'acut posar una emissora d'àmbit estatal (ja sigui la pública, prisa o cope) no hi ha tertúlia que no siguem els protagonistes.
Ja n'hi ha prou que utilitzin a Catalunya perquè exterioritzin les seves pors i síndromes més profunds. Ja n'hi ha prou que siguem moneda de canvi per una campanya electoral que porta 4 anys en marxa. Ja n'hi ha prou que mostrin sense vergonya el seu desconeixement davant la cultura, la política i la societat catalanes.
La última (si és que no se m'escapa alguna de darrera hora) és Frankfurt. Ja fa ben bé un any que portem amb el tema. Aquí el debat era un (qui ha de ser convidat, quina és la seva utilitat, què s'ha de representar...) però a les espanyes el debat es centrava en un dels temes que entesten a un gran grup d'oportunistes, el català com a llengua (i en extensió, el català com a fet diferencial). Obviaré el tema, contingut i idoneïtat de la Fira que es prou complex i llarg com per dedicar un sol post que per cert, no vull desaprofitar l'ocasió de recomanar-vos el genial discurs d'en Monzó (i això que no és un dels meus escriptors favorits)http://www.rac1.org/
Així doncs, per desintoxicar-nos del nacionalisme espanyol que dia a dia trepitja més fort, us espero el divendres al Saló Rosa de l'Ateneu Familiar (Sant Boi de Llobregat).
Un petonàs ben fort sota la pluja (quan aprendrà a ploure???)

Immersió

Davant les corrents, agafem aire i submergim-nos. Davant el temporal que torna, submergim-nos. Quan la política ve dominada pels PPM (punching political messages, altrament dits, missatges polítics impactants), submergim-nos. Seguint Kertéstz (La Vanguardia, a la contra d'avui), submergim-nos en Europa, que de tant en tant ens pren com a model i ens anima a continuar existint http://www.racocatala.cat/articles/15061 .