Barcelona Meeting Point, un espill de la nostra economia?

Immersos en una de les fires més importants de la capital catalana, em venen a la ment unes quantes reflexions...

1. l'habitatge és una de les nostres principals preocupacions. La majoria ens agafem a l'esgolan "no tindrem una casa en la nostra puta vida"...(no cal dir per què)
2. l'oferta i la cultura de lloguer al nostre país és gairebé presencial. Si mirem al nostre voltant, són minoria qui viu en propietat.
3. entrant a les hipoteques... sabíeu que gran part de les caixes i bancs no tenen en el seu poder les hipoteques, si no que externalitzen el seu servei a saber quina entitat financera...
4. entrant en els pisos de protecció-lloguer oficial... què dir dels criteris d'adquisició i participació en les assignacions, i no cal mencionar l'escàndol pornogràfic de l'escenografia que es prepara en l'esdeveniment del sorteig de les claus.
5. economia: la construcció està sent un dels principals motors de la nostra economia, això és un factor competitiu de la nostra economia?
6. està apropant-se, tots els indicadors i principals institucions i acadèmies econòmiques ho estant dient, està aproximant-se una època de crisi econòmica, sabrem adaptar-nos a ella? realment estem apostant pel valor afegit? realment estem "modernitzant-nos"? realment estem construint un futur amb una ciutadania més formada i més adaptada als canvis que s'aproximen...

ho sento companyes,no estic pessimista, però cada vegada que em poso a treballar amb els indicadors de desenvolupament econòmic, agafo aire i intento pensar en positiu.

Salut, força i ànims...

Fins quan...(II)

Crònica d'un viatge en tren Galiza-Barcelona a l'octubre de 2007... com a mínim és portada, com a mínim algú s'ho llegirà....
http://www.lavozdegalicia.es/pdf/2007/11/H4P1.pdf

Qui, què, com, fins quan...

Qui assumirà les responsabilitats de la construcció del tram de l'AVE Sants-Bellvitge?

Què guanyarem, segons Rubalcaba, amb aquest seguit de solcs...

Com les administracions públiques tindran la possibilitat de licitar i adjudicar obres públiques d'una manera lliure, competitiva i sense pressions de cap lobby econòmic.

Fins quan aguantarem aquesta indecisió, la tardança en tenir unes infraestructures viàries i ferroviàries que permetin la connexió amb França i, per tant, amb Europa?

Fins quan acceptarem el sistema de subcontractes que faciliten la precarietat i la sinistralitat laborals?

Què succeïrà demà a l'encendre la ràdio: a) un nou esvoranc; b) una dimissió; c) un increment en la inversió d'infraestructures del nostre país...

És una mostra de l'emprenyamenta que ens envolta a totes les persones que vivim a "l'extraràdio de Barcelona" (segons les emissores i televisions espanyoles, Sant Boi es troba a "l'extraradio de la ciudad barcelonesa". No penso parlar del cas de FGC, massa pornogràfic...) i que estem cansades de veure com ens aturem i cada cop ens quedem més a la cua de tots els trens que passen de llarg (tant per l'oest com pel nord).

Salut companyes i companys i agafem-nos fort!