Working Time Directive ( a punt de vessar el got)

Aquesta és la nota de premsa i la directiva europea de la nova jornada laboral permesa. Sense comentaris (la directiva es retrata per ella mateixa) i amb tota la indignació possible. Aquest és un altre exemple de com la política europea ens afecta.

Notícia a vilaweb: La jornada laboral podrà ser de fins 65 hores setmanals


La nova directiva: Working time Directive

Nota de premsa:
The main points of agreement in the Working Time Directive are:

- on-call time to be split into active and inactive on-call time. Active on-call time to be counted as working time

- inactive on-call time may not be counted as rest time and can be counted as working time if national laws or social partners agree

- standard maximum limit remains at 48 working hours per week unless an individual worker chooses otherwise (opt-out)

- new protective limit (cap) for workers who opt out: maximum working week of 60 hours unless social partners agree otherwise

- new cap for workers who opt-out if inactive on-call time is counted as working time: maximum working week of 65 hours

- the cap protects all workers employed for longer than 10 weeks with one employer

- opt-out only under certain conditions, such as: no signature during first month of employment, no victimisation for not signing or withdrawing opt-out, employers must keep records on working hours of opted-out workers.

Reflexions sms (1)

LA COSA PÚBLICA

Sistema judicial col·lapsat; serveis públics col·lapsats o inexistents; professionals públics degradats; no ens queixem de que apugen el preu a la perruqueria o l'ipod però, ai las! si l'irpf ens empeny o si rebem un nou tribut.

Protesta ciutadana real per reclamar serveis públics de qualitat, indignem-nos per que no tindrem Batxillerat nocturn a Sant Boi.

I no parlem de la no capacitat d'autofinançament del nostre país...

Neguits i barbaritats

Enmig d'una febrada , sento de llunyania algunes notícies que no fan més que generar-me una sèrie de neguits:

1. Dona i mercat de treball
Un estudi de la Universidad de Granada constata que les dones universitàries aconsegueixen menys feina i menor retribuïda que els seus companys homes.
http://www.comfia.info/noticias/38764.html

2. Propines
Aquesta setmana el senyor Ministre d'Economia s'ha lluït amb la seva afirmació que la inflació era causada, entre d'altres, perquè deixàvem massa propines. Perquè encara no tenim clar quan val un euro. Senyor Ministre i tant que sabem quan val un euro, el despertador que sona a les 6:00am en dona fe (i per cert, no està tret de context, si ho llegim des d'un dels diaris amics no cal afegir més, la veu li va córrer més que el cap).

http://www.elpais.com/articulo/economia/Solbes/espanoles/hemos/interiorizado/vale/euro/elpepieco/20071216elpepieco_2/Tes

3. El perill de reobrir el debat de l'avortament
Arran de les detencions de metges i psiquiatres que realitzaven presumptes avortaments il·legals es torna a reobrir el debat de l'avortament. Posteriorment Zapatero accepta que cal reformar la llei. Com efecte immediat surten a la llum l'ala més conservadora de la nostra societat. Els debats i tertúlies són vergonyoses, la majoria qüestionen el dret a l'avortament. I la majoria,no participa ni una dona, és estrany, un dret que és nostre i que no podem dir la nostra.
Una mostra més que els drets no estan conquerits de manera permanent, els hem de defensar dia a dia.
(seguiré aquest tema, perquè molt em temo que no està tancat.)

Fins quan...(II)

Crònica d'un viatge en tren Galiza-Barcelona a l'octubre de 2007... com a mínim és portada, com a mínim algú s'ho llegirà....
http://www.lavozdegalicia.es/pdf/2007/11/H4P1.pdf

Qui, què, com, fins quan...

Qui assumirà les responsabilitats de la construcció del tram de l'AVE Sants-Bellvitge?

Què guanyarem, segons Rubalcaba, amb aquest seguit de solcs...

Com les administracions públiques tindran la possibilitat de licitar i adjudicar obres públiques d'una manera lliure, competitiva i sense pressions de cap lobby econòmic.

Fins quan aguantarem aquesta indecisió, la tardança en tenir unes infraestructures viàries i ferroviàries que permetin la connexió amb França i, per tant, amb Europa?

Fins quan acceptarem el sistema de subcontractes que faciliten la precarietat i la sinistralitat laborals?

Què succeïrà demà a l'encendre la ràdio: a) un nou esvoranc; b) una dimissió; c) un increment en la inversió d'infraestructures del nostre país...

És una mostra de l'emprenyamenta que ens envolta a totes les persones que vivim a "l'extraràdio de Barcelona" (segons les emissores i televisions espanyoles, Sant Boi es troba a "l'extraradio de la ciudad barcelonesa". No penso parlar del cas de FGC, massa pornogràfic...) i que estem cansades de veure com ens aturem i cada cop ens quedem més a la cua de tots els trens que passen de llarg (tant per l'oest com pel nord).

Salut companyes i companys i agafem-nos fort!

El perill de no respectar la deontologia d'una professió

No és cap novetat dir que estem en la societat de la sobre informació. En un temps i espai on tenim infinits mitjans d'informació al nostre abast. On la supervivència dels diferents mitjans de comunicació tradicionals ve donada pels suports financers o polítics que puguin tenir al darrera. Aquestes relacions mai són gratuïtes i la seva conseqüència és més dir la veu del seu amo que retransmetre allò que ha succeït.
No debatré sobre l'objectivitat però si que parlaré de la contrastació de la informació, cada cop menys freqüent en l'exercici periodístic actual.
Una de les finalitats dels col·legis professionals és preservar l'exercici dels professionals però també protegir a la mateixa professió.
Aquest matí vaig sentir l'entrevista que en Basté realitzava a un si més no sorprès i esturat Joel Joan arran de la publicació en més d'un mitjà escrit (entre ells LaVanguardia) on deien que ell havia dit al Fossar que era amic d'ETA.
Quan es posa un entrecomillat en un article vol dir reproducció literal de la persona a la què hom es refereix, per posar aquest entrecomillat es demana com a mínim que qui el reprodueixi escolti la dita declaració. Doncs bé, resulta que qui va difondre la informació fora una agència de notícies que tothom cità i ningú contrastà dita declaració. Sense paraules i sense comentaris. Malauradament aquesta no ha estat la primera vegada ni serà la darrera.
Espero que els Col·legis de periodistes treballin per recuperar la seva professió...

Un petó ben fort a les persones periodistes que encara creuen en la seva professió.

Per aquelles que no es prenen seriosament la seva professió adjunto un parell d'enllaços que no els hi aniria gens malament visitar.
http://periodistes.org/cat/CpcDocuments/CodiDeontologic.htm?elmenu=1
http://www.spj.org/ethicscodeSP.asp

1 dia i 1 any

A les 12 del matí agafava a Frankfurt un avió cap a l'aeroport del Prat. Vaig arribar a Sant Boi a les 2 de la matinada. A mi també em va agafar la vaga i el següent caos a l'aeroport. D'aquesta experiència et queda la impotència i la capacitat de treball en grup que podem tenir els ciutadans indefensos en aquestes situacions. Un petó i una abraçada a totes aquelles persones que varem patir el caos a l'aeroport.

Fernando Ferrín

A l'atenció del Sr. Fernando,
Al marge del seu codi moral i ètic, al marge del que consideri correcte moralment vostè té una feina que, com totes, disposa d'unes eines i unes normes que vostè no pot defugir.
Els arguments que sostenen la seva sentència demostren que la finalitat de la mateixa no ha estat cercar el millor per dues nenes sinó postular sobre com, segons el seu parer, s'hauria de regular al col·lectiu gai.
Sr. Fernando, ho sento, però aquesta no és la seva feina. Vostè ha d'acatar el marc legal vigent. En absència de sentit comú (com vostè acaba de demostrar) li recomano que abandoni la seva feina, vagi cap a l'oficina d'ocupació més propera i cerqui alguna que li sigui més propera a la seva manera de pensar. Li recomano per la seva salut i per la nostra tranquil·litat.

A continuació us citaré algunes de les perles de la sentència del sr. Fernando, magistrat del jutgat de primera instància n.9 de Múrcia, on atorga de forma provisional la custòdia de dues nenes al seu pare perquè la seva mare comparteix la seva vida amb una altra dona.

1. que la mare tingui una parella del mateix sexe "influeix negativament en l'educació i creixement harmònic"

2. si les filles comparteixen sostre amb la seva mare i la seva parella dona "augmentarà sensiblement el risc" que les filles esdevinguin lesbianes.

I per acabar amb el surrealisme (i que em perdonin els surrealistes que no es mereixen compartir espai amb determinats individus) la sentencia sentencia que 3. "La mare haurà d'escollir entre les filles i la parella".

No calen comentaris, no calen calificatius, la sentència i el sr. Fernando es retraten sols.

(I després diran que hem de respectar les sentències judicials...)