Les joves de Casablanca

Aquest és un post de recomanació d'una exposició que acaba la seva presentació aquest divendres.

Durant aquesta setmana a l'auditori del Casal de Casablanca s'exposa el resultat del taller de relats de vida de les joves de Casablanca. El resultat han estat unes obres plàstiques on reflecteixen les seves reaccions i punts de vista davant la imatge de la dona en el seu entorn social més pròxim (amics, familiars, companys i superiors de feina...) i en els mitjans de comunicació (en concret, les revistes "femenines" i de moda).

Aquesta exposició és altament recomanable no només pel conjunt de les obres sinó també pel funcionament del taller i pel resultat (un grup de dones joves de procedències i interessos diversos que volen continuar treballant, debatent i visibilitzant els estereotips que cenyeixen a les dones en el seu dia a dia).

Des d'aquest bloc animo a exportar aquest taller a altres barris de la ciutat i, perquè no a altres ciutats. El resultat val la pena.

En el centenari del naixement de Simone Weil

Avui a les 17.30h a Can Jordana es va fer un acte homenatge a Simone Weil. Amb la conducció de la professora Rosa Rius, vam recórrer la vida i obra de Simone. Per aquelles i aquells que no conegueu a aquesta dona us animo fervorosament a que us hi apropeu (no decebrà ni la seva lectura ni les seves experiències vitals).

Aquí no diré res de la Simone, només que ella i Hannah Arendt són les meves pensadores de capçalera, tot un referent d'acció política i respecte per la raça humana (com va dir una de les assistents a l'acte).

El que si esmentaré serà la sessió de lectura pública que vam compartir totes les assistents a la jornada (totes les assistents érem dones). De fet, pensava que aquesta jornada seria difícil per quelcom que no hagués llegit mai a Weil (com va reconèixer Rius, la lectura de Weil no és lleugera) i poder no arribaríem al centre de la seva obra. Però afortunadament em vaig equivocar. Quan va començar la lectura de fragments de la seva obra (que llegien diferents assistents a l'acte) moltes de nosaltres assentíem i ens emocionàvem. Però el millor baròmetre fou el torn obert de paraula. Sorprenia com dones que no s'havien apropat mai al pensament de Simone Weil compartien les paraules de la seva obra i admiraven les decisions i accions d'aquesta dona (en especial la seva vida a la fàbrica i els seus escrits sobre la guerra).

L'atenció (l'attendre) com la facultat humana més important en el coneixement de la veritat, va ser un dels conceptes que més va calar i que des d'aquesta nota voldria mencionar. Simone reivindicava (o així ho vam entendre) la concentració o la dedicació concentrada als diferents assumptes. Més enllà d'un determinat període de temps perdem la concentració i per tant l'interès, l'atenció. Aplicat a la nostra vida diària i més enllà de les excepcions podem aplicar aquest concepte com un argument més en contra de la cultura del presencialisme, del fer hores per fer-les.

En fi, de Simone podem aprendre molt, però el que destacaria i el que segueix i m'anima a tenir-la com a referent és la seva concepció de llibertat, de cerca de la veritat, d'aprenentatge continu, la seva acció i pensament polítics i com no, el seu amor cap a l'ésser humà.

No volia acabar sense agrair la iniciativa d'aquest homenatge, sense agrair la participació i assistència activa de totes les dones que hi van ser-hi, que es van animar a participar i a reflexionar sobre el pensament i la vida de Simone Weil. Moltes gràcies i a continuar (queden moltes grans pensadores per a llegir i compartir)!

La importància del diàleg

Aquest divendres he assistit a dues xerrades que es realitzaven a Sant Boi. Dones i crisi realitzada per l'associació EMI i la Batalla de l'Ebre convocada per Òmnium.

Tot i que puguin semblar (i ho són) de temàtiques radicalment diferents, tingueren un punt en comú: la importància de l'intercanvi i col·laboració entre les persones.

La xerrada d'EMI es va convertir de manera automàtica en una taula de treball de les dones que haviem assistit. De mica en mica vam parlar sobre com veiem la situació econòmica actual, de quines eren les causes i del per què les dones estaven en una clara i objectiva pitjor situació. Un cop feta la diagnosi vam començar en treballar sobre de quina manera enfrontar la situació des del nostre dia a dia. Un primer pas consensuat va ser el de la pròpia percepció. El primer que calia fer era veure el nostre got (les nostres perspectives laborals) mig ple. Després veure de quina manera podem millorar la nostra situació econòmica i laboral (com cercar feina, de quina manera afrontar la cerca de feina...) i finalment vam dissenyar un primer esquema de cursos de formació que podien ser d'utilitat a les membres i usuàries de l'associació EMI.

En general, va ser una taula de treball força enriquidora. Potser l'èxit radicava en la configuració de la mateixa (dones de diferents sectors i diferents experiències vitals i professionals), però sobretot perquè vam acceptar la posició de sortida però de seguida vam veure necessari afrontar-ho i intentar trobar maneres de sortir-ne amb les menys ferides possibles.

A les 20h a Cal Sílio en Ramon Codina presentava la sessió prèvia a la sortida als Escenaris de la Batalla de l'Ebre. La sala era plena, abans de començar la presentació de l'itinerari de la sortida del diumenge ens va introduir en el món de recerca i recuperació de la memòria històrica. El que ens va animar i sobtar a tots els assistents va ser la importància que li va donar al nostre paper individual en la recuperació de la memòria històrica. Recuperació que va més enllà de relats i fets històrics, recuperació que ha de començar per la vindicació de la transmissió oral. S'ha de recuperar el costum de la tradició oral, el parlar entre pares,mares, avis, àvies i fills. S'ha de parlar de les anècdotes familiars, dels hàbits, dels menjars, de les excursions, de les festes. Recuperar el valor de la transmissió oral és la única manera de no oblidar com vivíem, és la única manera de dignificar a la nostra gent gran.

p.s No volia acabar aquest post personal sense agrair a la Doris Soria (conductora de la xerrada dones i crisi i representant de l'associació EMI) i al Ramon Codina per aquestes dues xerrades i per animar-nos a implicar-nos.

Endavant dones de Casablanca

Acabem l'any amb bones notícies,

Ahir vaig assistir a la constitució d'una nova associació de dones a Sant Boi de Llobregat. Des de l'any 2000 no s'havia constituït cap altra associació de dones. És l'associació ENDAVANT DONES DE CASABLANCA. L'acte es celebrà a l'auditori del Casal de Casablanca. La sala estava plena de veïnes i veïns del barri, però sobretot d'il·lusió i d'orgull pel barri, i perquè no dir-ho, de les seves dones.
Des de d'aquí us envio la més sincera enhorabona i us encoratjo a portar a terme tots els vostres projectes. Moltes gràcies per fer-me sentir orgullosa de ser dona i de ser de Sant Boi.

I la segona notícia que ens empeny cap a l'optimisme ve del Parlament Europeu. El passat 17 de desembre es va posar fre a la Directiva 2003/88/CE d'ordenació del temps del treball (més coneguda com la directiva de les 65hores): Notícia web PE i Avui.
El 59,7% dels eurodiputats rebutjaren la directiva.
Tot i això, no podem oblidar que la Directiva al juny s'aprovà amb l'abstenció dels europarlamentaris representants de l'Estat espanyol i amb el vot favorable francès i italià. Tot i això, no podem oblidar d'alguna de les reaccions que es produïren aquells dies per part d'opinadors i alguna de la nostra classe política (podeu consultar els podscats i hemeroteca del 10 de juny).

Davant això un parell de reflexions: 1. Europa importa i Europa ens afecta (espero que tothom sigui conscient quan s'apropin les eleccions al Parlament Europeu); 2. tot i dependre excessivament dels estats membres, el Parlament Europeu importa i pot vetar al Consell; 3. no podem donar per fet que els drets socials conquerits són indefinits, malauradament els hem de reclamar dia a dia i 4. cal una estratègia comuna de defensa i protecció de drets socials.

Finalment, desitjar a tothom un bon any, i ALWAYS LOOK ON THE BRIGHT SIDE OF LIFE

Trenquem el silenci!

La violència masclista no es queda a casa:
arriba al teu lloc de treball, controla els teus missatges de mòbil, et fa sentir petita,
t'angoixa, et separa de les teves amistats, critica la roba que portes, t'humilia
davant la resta, t'insulta, no et passa la pensió de la canalla... et mata.

No siguem còmplices de la violència masclista! Denunciem els agressors, donem suport a les víctimes. Trenquem el silenci!

Línia d'atenció a les dones en situació de violència
900 900 120

dona@esquerra.org | dona@jerc.cat

Things that matter

Ahir es va celebrar el tercer i darrer debat de les eleccions presidencials nordamericanes. Acte seguit la cobertura mediàtica i la valoració del mateix als nostres media es repeteix : qui ha guanyat, perquè ha guanyat, perquè han perdut, quin efecte tindrà en els resultats electorals finals... (sense oblidar les altres avaluacions: com s'ha mogut, com ha parlat, com ha entonat, què s'ha vestit, qui l'ha vestit...)

Davant aquesta cobertura, a tothom se'ns ha obert la gana d'anar més enllà i conèixer als diferents candidats, sobretot al candidat demòcrata, el nou martin luther king (referència de lluis pastor a "El Club") i zappejar sobre els diferents debats.

I com sempre, la crua realitat, quant lluny estem d'aquestes campanyes electorals, quant lluny estem de debats amb contingut, quant lluny estem de veritables moderadors, quant lluny estem de plataformes ciutadanes de suport a les diferents candidatures... És cert, és un altre sistema, són uns altres recursos, són uns altres llenguatges, però, crec que ja ens toca millorar en el procés deliberatiu de la campanya electoral, ens toca millorar en aprofundir les propostes programàtiques i en donar-les a conèixer, ens toca creure'ns la importància dels debats polítics, ens toca creure'ns la importància del vot.

I per acabar aquesta primera anotació voldria fer una petita reflexió: Serà cert que el guanyador del debat serà també el guanyador de les eleccions? De moment, tothom ho dóna per fet. Però, no juguen altres factors en l'explicació del vot? Part d'aquestes preguntes es resoldran en breu. Cert és, que no podem negar la bona campanya que ha realitzat l'equip Obama tant porta a porta com virtual (increïble la comunicació viral i l'ús de les plataformes socials).
Obama: change we need, yes, you can!

Mentrestant, al moll veles e vents de València arriben les WOMEN ON WAVES , organització no governamental holandesa que, entre d'altres campanyes, atraca el seu vaixell a diferents ports del món per a que les dones que vulguin avortar ho puguin fer de manera gratuïta i segura. Malauradament, aquest barco ha hagut d'atracar al nostre país, malauradament l'avortament continua estant penalitzat i la desprotecció del col·lectiu sanitari és absoluta, malauradament es depèn de la discreció judicial, malauradament resta molta feina.

En aquest sentit, avui mateix s'ha constituït la subcomissió que estudiarà la nova llei de l'avortament a Congrés dels Diputats. Tenim molta feina a fer, l'oportunitat és gairebé única. Nostra és la responsabilitat d'aprofitar-la.

Dones en moviment

Aquesta setmana he pogut participar a 2 molt bones xerrades que tenien com a agent participant la dona. Per una banda, dimecres va tenir lloc la primera conferència del cicle "Joventut, Gènere i Mercat de treball" Aquesta tenia com a encapçalament "les dones joves al mercat de treball" i com a ponent la professora Teresa Torns (membre del Centre d'Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) ). Discriminació laboral, segregació horitzontal i vertical, dificultats a l'hora de conciliar maternitat i vida laboral.... problemes que ens sonen una i altra vegada, però que mai trobem sortida.

Davant d'aquesta música que ja ens sona, cal afegir el menysteniment del treball no remunerat, de la cura a persones dependents (menysteniment en l'entorn social, personal i laboral), del valor del temps (la importància de les polítiques de temps en entorns laborals i comunitaris)...

No vam sortir excessivament pessimistes, ja que, com sempre, la sortida a aquest cercle viciós resta en les nostres mans: estratègia europea per a la conciliació, la professionalització de les tasques de cura, la introducció de les polítiques de temps en les negociacions col·lectives, el creixent valor de la política de gènere en la política ocupacional, la renovació del contracte social (tenint en compte: jornades laborals; les noves migracions; les relacions domèstiques...).

I divendres, tingué lloc la xerrada "Ni pecat ni delicte. L'avortament un dret." a la seu nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya. Aquesta xerrada comptà amb una taula d'excepció: Monserrat Tur (jurista); Cristina Martínez (llevadora); Joan Tardà (membre de la subcomissió que portarà a terme el debat de reforma de la llei de l'avortament) i Imma Cunyat (secretària de la dona d'ERPV i testimoni, en primera mà, de l'assetjament judicial a les autoinculpacions al País Valencià).

No reproduiré tot el que vam parlar en aquesta xerrada com tampoc dedicaré aquestes línies a parlar perquè l'avortament ha de ser un dret de les dones. Ja n'he parlat en anteriors ocasions i, molt em temo, que n'hauré de parlar en d'altres. Només reproduiré les sensacions i reflexions que em sorgiren i em sorgeixen quan surt aquest tema a debat:

1. No és baladí, i hem de ser molt curosos (tota la societat) i honestos (sense hipocresies).
2. Les perjudicades, com sempre, seran aquelles dones que només puguin accedir al sistema de salut pública.
3. Fem cas dels informes de la OMS, dels comitès de Bioètica abans de realitzar qualsevol judici de valor ( i no tant de la moral, que molt em temo que jugarà un paper massa important)
4. Totes tenim clar que la salut i l'educació sexual és quelcom indispensable. En cap cas, considerem l'avortament com un acte gratuït, darrera sempre es troben situacions personals tràgiques.
5. Fugim de groguerismes i, reitero, seguim curosos amb les nostres afirmacions, aquí, les perjudicades som les dones.
6. Ja sabem que no és un tema políticament sucós però, ho sento, com mai, som responsables, com mai, hem de saber exercir amb responsabilitat l'acció política.

L'Estat de Benestar som les dones...

Resum de l'eurostat: la taxa d'inactivitat de les dones a l'europa dels 27 és del 23,6% en la franja d'edat de 25 a 54 anys, la dels homes del 8,1%. Crec que no cal dir res més. Per a més informació:

http://epp.eurostat.ec.europa.eu/pls/portal/docs/PAGE/PGP_PRD_CAT_PREREL/PGE_CAT_PREREL_YEAR_2007/PGE_CAT_PREREL_YEAR_2007_MONTH_12/3-06122007-EN-AP.PDF