Les joves de Casablanca

Aquest és un post de recomanació d'una exposició que acaba la seva presentació aquest divendres.

Durant aquesta setmana a l'auditori del Casal de Casablanca s'exposa el resultat del taller de relats de vida de les joves de Casablanca. El resultat han estat unes obres plàstiques on reflecteixen les seves reaccions i punts de vista davant la imatge de la dona en el seu entorn social més pròxim (amics, familiars, companys i superiors de feina...) i en els mitjans de comunicació (en concret, les revistes "femenines" i de moda).

Aquesta exposició és altament recomanable no només pel conjunt de les obres sinó també pel funcionament del taller i pel resultat (un grup de dones joves de procedències i interessos diversos que volen continuar treballant, debatent i visibilitzant els estereotips que cenyeixen a les dones en el seu dia a dia).

Des d'aquest bloc animo a exportar aquest taller a altres barris de la ciutat i, perquè no a altres ciutats. El resultat val la pena.

En el centenari del naixement de Simone Weil

Avui a les 17.30h a Can Jordana es va fer un acte homenatge a Simone Weil. Amb la conducció de la professora Rosa Rius, vam recórrer la vida i obra de Simone. Per aquelles i aquells que no conegueu a aquesta dona us animo fervorosament a que us hi apropeu (no decebrà ni la seva lectura ni les seves experiències vitals).

Aquí no diré res de la Simone, només que ella i Hannah Arendt són les meves pensadores de capçalera, tot un referent d'acció política i respecte per la raça humana (com va dir una de les assistents a l'acte).

El que si esmentaré serà la sessió de lectura pública que vam compartir totes les assistents a la jornada (totes les assistents érem dones). De fet, pensava que aquesta jornada seria difícil per quelcom que no hagués llegit mai a Weil (com va reconèixer Rius, la lectura de Weil no és lleugera) i poder no arribaríem al centre de la seva obra. Però afortunadament em vaig equivocar. Quan va començar la lectura de fragments de la seva obra (que llegien diferents assistents a l'acte) moltes de nosaltres assentíem i ens emocionàvem. Però el millor baròmetre fou el torn obert de paraula. Sorprenia com dones que no s'havien apropat mai al pensament de Simone Weil compartien les paraules de la seva obra i admiraven les decisions i accions d'aquesta dona (en especial la seva vida a la fàbrica i els seus escrits sobre la guerra).

L'atenció (l'attendre) com la facultat humana més important en el coneixement de la veritat, va ser un dels conceptes que més va calar i que des d'aquesta nota voldria mencionar. Simone reivindicava (o així ho vam entendre) la concentració o la dedicació concentrada als diferents assumptes. Més enllà d'un determinat període de temps perdem la concentració i per tant l'interès, l'atenció. Aplicat a la nostra vida diària i més enllà de les excepcions podem aplicar aquest concepte com un argument més en contra de la cultura del presencialisme, del fer hores per fer-les.

En fi, de Simone podem aprendre molt, però el que destacaria i el que segueix i m'anima a tenir-la com a referent és la seva concepció de llibertat, de cerca de la veritat, d'aprenentatge continu, la seva acció i pensament polítics i com no, el seu amor cap a l'ésser humà.

No volia acabar sense agrair la iniciativa d'aquest homenatge, sense agrair la participació i assistència activa de totes les dones que hi van ser-hi, que es van animar a participar i a reflexionar sobre el pensament i la vida de Simone Weil. Moltes gràcies i a continuar (queden moltes grans pensadores per a llegir i compartir)!

La importància del diàleg

Aquest divendres he assistit a dues xerrades que es realitzaven a Sant Boi. Dones i crisi realitzada per l'associació EMI i la Batalla de l'Ebre convocada per Òmnium.

Tot i que puguin semblar (i ho són) de temàtiques radicalment diferents, tingueren un punt en comú: la importància de l'intercanvi i col·laboració entre les persones.

La xerrada d'EMI es va convertir de manera automàtica en una taula de treball de les dones que haviem assistit. De mica en mica vam parlar sobre com veiem la situació econòmica actual, de quines eren les causes i del per què les dones estaven en una clara i objectiva pitjor situació. Un cop feta la diagnosi vam començar en treballar sobre de quina manera enfrontar la situació des del nostre dia a dia. Un primer pas consensuat va ser el de la pròpia percepció. El primer que calia fer era veure el nostre got (les nostres perspectives laborals) mig ple. Després veure de quina manera podem millorar la nostra situació econòmica i laboral (com cercar feina, de quina manera afrontar la cerca de feina...) i finalment vam dissenyar un primer esquema de cursos de formació que podien ser d'utilitat a les membres i usuàries de l'associació EMI.

En general, va ser una taula de treball força enriquidora. Potser l'èxit radicava en la configuració de la mateixa (dones de diferents sectors i diferents experiències vitals i professionals), però sobretot perquè vam acceptar la posició de sortida però de seguida vam veure necessari afrontar-ho i intentar trobar maneres de sortir-ne amb les menys ferides possibles.

A les 20h a Cal Sílio en Ramon Codina presentava la sessió prèvia a la sortida als Escenaris de la Batalla de l'Ebre. La sala era plena, abans de començar la presentació de l'itinerari de la sortida del diumenge ens va introduir en el món de recerca i recuperació de la memòria històrica. El que ens va animar i sobtar a tots els assistents va ser la importància que li va donar al nostre paper individual en la recuperació de la memòria històrica. Recuperació que va més enllà de relats i fets històrics, recuperació que ha de començar per la vindicació de la transmissió oral. S'ha de recuperar el costum de la tradició oral, el parlar entre pares,mares, avis, àvies i fills. S'ha de parlar de les anècdotes familiars, dels hàbits, dels menjars, de les excursions, de les festes. Recuperar el valor de la transmissió oral és la única manera de no oblidar com vivíem, és la única manera de dignificar a la nostra gent gran.

p.s No volia acabar aquest post personal sense agrair a la Doris Soria (conductora de la xerrada dones i crisi i representant de l'associació EMI) i al Ramon Codina per aquestes dues xerrades i per animar-nos a implicar-nos.

Endavant dones de Casablanca

Acabem l'any amb bones notícies,

Ahir vaig assistir a la constitució d'una nova associació de dones a Sant Boi de Llobregat. Des de l'any 2000 no s'havia constituït cap altra associació de dones. És l'associació ENDAVANT DONES DE CASABLANCA. L'acte es celebrà a l'auditori del Casal de Casablanca. La sala estava plena de veïnes i veïns del barri, però sobretot d'il·lusió i d'orgull pel barri, i perquè no dir-ho, de les seves dones.
Des de d'aquí us envio la més sincera enhorabona i us encoratjo a portar a terme tots els vostres projectes. Moltes gràcies per fer-me sentir orgullosa de ser dona i de ser de Sant Boi.

I la segona notícia que ens empeny cap a l'optimisme ve del Parlament Europeu. El passat 17 de desembre es va posar fre a la Directiva 2003/88/CE d'ordenació del temps del treball (més coneguda com la directiva de les 65hores): Notícia web PE i Avui.
El 59,7% dels eurodiputats rebutjaren la directiva.
Tot i això, no podem oblidar que la Directiva al juny s'aprovà amb l'abstenció dels europarlamentaris representants de l'Estat espanyol i amb el vot favorable francès i italià. Tot i això, no podem oblidar d'alguna de les reaccions que es produïren aquells dies per part d'opinadors i alguna de la nostra classe política (podeu consultar els podscats i hemeroteca del 10 de juny).

Davant això un parell de reflexions: 1. Europa importa i Europa ens afecta (espero que tothom sigui conscient quan s'apropin les eleccions al Parlament Europeu); 2. tot i dependre excessivament dels estats membres, el Parlament Europeu importa i pot vetar al Consell; 3. no podem donar per fet que els drets socials conquerits són indefinits, malauradament els hem de reclamar dia a dia i 4. cal una estratègia comuna de defensa i protecció de drets socials.

Finalment, desitjar a tothom un bon any, i ALWAYS LOOK ON THE BRIGHT SIDE OF LIFE

Aquí també

a sinistra

Dilluns cap a les 20.30h al carrer Major 46...

Una parella jove, una noia rossa blanqueta i un noi engominat moreno, ben enamorats, s'aturen davant dos homes i una dona. Ambdós grups es miren. El noi jove pregunta al trio si parlen italià. Ells responen amb un somriure de timidesa i responen, no gaire, però que intentaran entendre'ls. El noi somriu, la noia, també. El jove pregunta per un restaurant a la vora que sigui bo. El trio pregunta sobre les preferències gastronòmiques de la parella. Ells responen que preferirien un bon restaurant que mostrés les especialitats de la zona. El trio somriu, es mira, i ràpid identifiquen el mateix restaurant. Tot recte, a sinistra trobareu un petit i bon restaurant que no us decebrà pas. La parella jove dóna les gràcies i pregunta si la zona és el nucli antic de la ciutat, el trio assenteix, el noi diu: bello.

Un cop marxa la parella cap aquell restaurant, queda, en el trio un petit sentiment d'orgull i curiositat. Què fa una parella jove d'italians a la nostra ciutat? Què tenim turisme?

Doncs pel que sembla, sí. Sovint han de venir de fora per a preuar més el nostre poble, per valorar les petites joies que tenim i apreciar que, en conjunt, Sant Boi té moltes coses a oferir. Queda molta feina a fer en la promoció turística de la ciutat, des de publicitar l'oferta de restauració,recuperar i promocionar el patrimoni cultural i museístic fins a creure'ns que Sant Boi és quelcom més que una ciutat de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Puríssima

Demà comença la Puríssima. Avui s'enllesteix a corre cuita la muntada de paradetes i es respira la Fira: Carrers tallats, programes en mà per preveure a on s'anirà, estands a mig muntar (encara!). De la Fira recordo de petita mirar a on podia agafar més papers, enganxines i regals varis. Ara que sóc un xic més gran em veig com a participant activa de la mateixa.
Aquest any, com els precedents, el local d'Esquerra obre les portes a la Fira. En aquesta ocasió una exposició fotogràfica és la protagonista. El seu tema som totes i tots que hem participat en els diferents actes duts a terme a Sant Boi aquests darrers anys. A més, podreu gaudir dels autèntics torrons de Xixona i d'un gos de moscatell.

Bé, només resta desitjar-vos una bona Fira de la Puríssima.

Balmes: Ara sembla un carrer normal...

Veïnes i veïns de Vinyets,
per fi recuperem un carrer: Balmes. Adéu al safari que havíem de fer per sortir o entrar a la nostra ciutat. Adéu als sots coneguts i desconeguts que feien patir als nostres amortidors...
Ara podem passar una mica més tranquils, això sí, sense perdre el costum d'anar sortejant els cotxes que aparquen/estacionen en segona i tercera "fila".