Davant els EROs que s'anuncien en la nostra comarca, davant les guerres en l'agenda (com també aquelles oblidades però vives) i les polítiques exteriors pitjor dissenyades, aquests dies se'm presentaren 2 llums d'esperança, o si més no, d'il·lusió.
La gala del cinema català i la sessió d'investidura d'Obama.Ahir a la nit vaig donar una oportunitat de 30 minuts a la gala dels premis Gaudí... De seguida m'hi vaig enganxar, bona actuació de Clara Segura, un ritme considerable de lliurament de guardons, encertat guió, però sobretot, impressions i emocions que em sorgiren de la gala: 1. tenim un grapat de bons professionals en la indústria del cinema; 2. es pot fer una bona gala de lliurament de premis sense caure en l'encarcarament habitual; 3. els i les representants polítics poden tenir un segon plànol en una gala d'aquestes característiques, fins i tot, poden ser caricaturitzats al llarg de la mateixa i en especial 4. un sentiment d'orgull de ser catalana i que la feina sempre té un resultat. (des d'aquí, transmeto la meva enhorabona a en Joel Joan)
El premi d'honor d'una gala de cinema sempre és emotiu, ja sigui pel que implica com per qui sol recollir aquest tipus de guardons. En el cas dels Gaudí, aquest guardó d'honor fou dirigit a Jaime Camino, d'ell només dir que El llarg hivern fou una de les primeres pel·lícules que vaig veure que em va fer emocionar .
El premi d'honor d'una gala de cinema sempre és emotiu, ja sigui pel que implica com per qui sol recollir aquest tipus de guardons. En el cas dels Gaudí, aquest guardó d'honor fou dirigit a Jaime Camino, d'ell només dir que El llarg hivern fou una de les primeres pel·lícules que vaig veure que em va fer emocionar .
I ara, mentre escric aquestes línies, observo l'espectacle de la sessió d'investidura. Cert que Obama és resultat de les circumstàncies, conseqüència dels seus predecessors polítics, però també és cert que ha originat un cert canvi respecte a la imatge exterior que projecta els Estats Units.
La seva campanya electoral aprofità tots els recursos que tenia a mà. Els discursos polítics d'Obama begueren de tots els seus publicitats referents. Però tot i això, no treiem mèrits i donem-l'hi els 100 dies de gràcia.
Mentrestant, gaudim del petit alè d'esperança que ens arriba des de l'oest...
A més, què pot sortir malament si l'Aretha canta?
