divendres, 19 de desembre del 2008

Endavant dones de Casablanca

Acabem l'any amb bones notícies,

Ahir vaig assistir a la constitució d'una nova associació de dones a Sant Boi de Llobregat. Des de l'any 2000 no s'havia constituït cap altra associació de dones. És l'associació ENDAVANT DONES DE CASABLANCA. L'acte es celebrà a l'auditori del Casal de Casablanca. La sala estava plena de veïnes i veïns del barri, però sobretot d'il·lusió i d'orgull pel barri, i perquè no dir-ho, de les seves dones.
Des de d'aquí us envio la més sincera enhorabona i us encoratjo a portar a terme tots els vostres projectes. Moltes gràcies per fer-me sentir orgullosa de ser dona i de ser de Sant Boi.

I la segona notícia que ens empeny cap a l'optimisme ve del Parlament Europeu. El passat 17 de desembre es va posar fre a la Directiva 2003/88/CE d'ordenació del temps del treball (més coneguda com la directiva de les 65hores): Notícia web PE i Avui.
El 59,7% dels eurodiputats rebutjaren la directiva.
Tot i això, no podem oblidar que la Directiva al juny s'aprovà amb l'abstenció dels europarlamentaris representants de l'Estat espanyol i amb el vot favorable francès i italià. Tot i això, no podem oblidar d'alguna de les reaccions que es produïren aquells dies per part d'opinadors i alguna de la nostra classe política (podeu consultar els podscats i hemeroteca del 10 de juny).

Davant això un parell de reflexions: 1. Europa importa i Europa ens afecta (espero que tothom sigui conscient quan s'apropin les eleccions al Parlament Europeu); 2. tot i dependre excessivament dels estats membres, el Parlament Europeu importa i pot vetar al Consell; 3. no podem donar per fet que els drets socials conquerits són indefinits, malauradament els hem de reclamar dia a dia i 4. cal una estratègia comuna de defensa i protecció de drets socials.

Finalment, desitjar a tothom un bon any, i ALWAYS LOOK ON THE BRIGHT SIDE OF LIFE

dilluns, 24 de novembre del 2008

Trenquem el silenci!


La violència masclista no es queda a casa:
arriba al teu lloc de treball, controla els teus missatges de mòbil, et fa sentir petita,
t'angoixa, et separa de les teves amistats, critica la roba que portes, t'humilia
davant la resta, t'insulta, no et passa la pensió de la canalla... et mata.

No siguem còmplices de la violència masclista! Denunciem els agressors, donem suport a les víctimes. Trenquem el silenci!

Línia d'atenció a les dones en situació de violència
900 900 120


dona@esquerra.org | dona@jerc.cat

diumenge, 2 de novembre del 2008

Dia de difunts


No hi ha millor dia que el d'avui per a reivindicar un panteó català.

En la meva primera i única visita a París (hi tornaré de ben segur!) un dels monuments que tenia a la llista d'imprescindibles era el Pantheón, i no va decebre, al contrari. Des del principi em va envair una enveja sana que ressorgeix cada cop que ho recordo.

Entres al Panteó i la solemnitat de l'edifici et fa comportar-te a tu també de manera solemne, i si pensem en el què significa, l'alè se't conté fins que els pulmons et demanen aire.

El Panteó tot i ser pensat en un inici com un edifici religiós, la revolució francesa el converteix en edifici nacional destinat "aux grandes hommes, la patrie reconnaissante", però de nou, i sota l'imperi de Napoleó, torna el seu caire religiós. No serà fins la 3a República i la mort de Víctor Hugo que el monument torna al seu caire republicà.

Des de llavors, el Panteó homenatja als grans homes de la república reservant-los un lloc d'honor a la cripta del Panteó. L'entrada dels grans homes al panteó ve precedit per una gran cerimònia on els ciutadans de la república els hi reten el darrer homenatge.

En aquesta cripta podem trobar a :Voltaire, Rousseau, Jaurès, Marat, Zola, el matrimoni Curie, Louis Braille, el matrimoni Berthelot , René Cassin, André Malraux, Alejandro Dumas... 27 francesos ilustres, polítics, escriptors, científics o membres de la resistència.

La única crítica a aquest monument i el que significa és l'absència de les grans dones de la república, malauradament estic una mica peix en cultura francesa, però tot i així se'm poden venir a la ment 27 grans dones de la república. Així que senyor Fillon esmeni la plana!

Des d'un dia de difunts somio un dia en el que pugui passejar pel passadís de la cripta d'un edifici republicà i pugui retre homenatge als grans homes i dones de la república catalana.


Si us voleu donar un volt Pantheón

(però, sens dubte, sempre és millor anar-hi)