diumenge, 16 de setembre de 2007

Encara és viu, malparits!


Ahir vaig acabar de llegir Gomorra (Empúries, 2007) de Roberto Saviano. Fugiré de les ressenyes habituals perquè aquest llibre ha estat comentat en tots els diaris i el seu escriptor ha estat mencionat i entrevistat en els MCM del nostre país (destaco l'entrevista que li va fer la Mònica Terribas).

Gomorra destapa la maquinària actual de la camorra napolitana. Els membres d'aquesta associació són més que les màfies tradicionalment reproduïdes pel cinema de Hollywood, són creadors d'un sistema de vida (econòmic, polític i social) que pocs poden defugir.

Quan llegeixes aquest llibre, que tot i ser un assaig enganxa des del primer moment, te n'adones que darrera de la supervivència d'aquest sistema està l'acceptació del mateix per part de qui no surten guanyant i el laissez faire d'aquells que poden beneficiar-s'hi.

Saviano és un napolità de pro, que estima la seva terra i no vol que mori enterrada en la merda de la camorra (el tema dels residus que el sistema enterra sota terra es prou frapant i ens posa en alerta (pàgines 329-351) la mati.

En resum, obra altament recomanable ja sigui per l'"atracció" del tema, per la rigorositat de les dades com per la necessitat que algú en parli.

Felicitats Saviano pel teu èxit de vendes en el nostre país, continua amb la teva tasca i no et deixis matar!

dijous, 13 de setembre de 2007

El perill de no respectar la deontologia d'una professió


No és cap novetat dir que estem en la societat de la sobre informació. En un temps i espai on tenim infinits mitjans d'informació al nostre abast. On la supervivència dels diferents mitjans de comunicació tradicionals ve donada pels suports financers o polítics que puguin tenir al darrera. Aquestes relacions mai són gratuïtes i la seva conseqüència és més dir la veu del seu amo que retransmetre allò que ha succeït.
No debatré sobre l'objectivitat però si que parlaré de la contrastació de la informació, cada cop menys freqüent en l'exercici periodístic actual.
Una de les finalitats dels col·legis professionals és preservar l'exercici dels professionals però també protegir a la mateixa professió.
Aquest matí vaig sentir l'entrevista que en Basté realitzava a un si més no sorprès i esturat Joel Joan arran de la publicació en més d'un mitjà escrit (entre ells LaVanguardia) on deien que ell havia dit al Fossar que era amic d'ETA.
Quan es posa un entrecomillat en un article vol dir reproducció literal de la persona a la què hom es refereix, per posar aquest entrecomillat es demana com a mínim que qui el reprodueixi escolti la dita declaració. Doncs bé, resulta que qui va difondre la informació fora una agència de notícies que tothom cità i ningú contrastà dita declaració. Sense paraules i sense comentaris. Malauradament aquesta no ha estat la primera vegada ni serà la darrera.
Espero que els Col·legis de periodistes treballin per recuperar la seva professió...

Un petó ben fort a les persones periodistes que encara creuen en la seva professió.

Per aquelles que no es prenen seriosament la seva professió adjunto un parell d'enllaços que no els hi aniria gens malament visitar.
http://periodistes.org/cat/CpcDocuments/CodiDeontologic.htm?elmenu=1
http://www.spj.org/ethicscodeSP.asp

diumenge, 9 de setembre de 2007

Bon cop de falç!



D'aquí 2 dies serà l'11,
Reivindicar drets, llibertats i sobirania popular sempre ha portat problemes. Mai aconseguir-los ha estat feina lleugera. Mai guanyar-los ha estat tasca d'uns quants. Per això, totes i tots hem de continuar treballant per a que l'horitzó estigui més proper ...

Au, jovent, deixeu la feina,
preparem-nos a sortir,
esmolem de pressa l'eina
per a quan toquin a ferir.
Per donar lo crit d'alerta
la campanya està amatent!
i abans d'hora ja es desperta
dins del cor l'enardiment.

Au,jovent! Via fora!
Via fora, sometent!

Eixa gent entravessada
que ho té tot empudegat:
eixa trepa ens ha robada
nostra pau i llibertat.
Mes ja els ve l'hora darrera,
ja els arriba l'escarment:
sortim tots a la cacera
d'aquests llops sens planyiment.

Au, jovent! Via fora!
Via fora, sometent!

Nostres feixes adobades
amb afany hem conreat
fins que, a còpia de suades,
hi hem fet créixer el nostre blat.
Aquest blat nos és la vida,
la família hi té el sostén,
i aquells lladres, en partida,
la collita ens van prenent.

Au, jovent! Via fora!
Via fora, sometent!


Per això totes i tots no hem d'oblidar.

Salut i Independència!


dimecres, 5 de setembre de 2007

Balmes: Ara sembla un carrer normal...


Veïnes i veïns de Vinyets,
per fi recuperem un carrer: Balmes. Adéu al safari que havíem de fer per sortir o entrar a la nostra ciutat. Adéu als sots coneguts i desconeguts que feien patir als nostres amortidors...
Ara podem passar una mica més tranquils, això sí, sense perdre el costum d'anar sortejant els cotxes que aparquen/estacionen en segona i tercera "fila".

diumenge, 2 de setembre de 2007

Fent la cua del pollastre


Benvolgudes i benvolguts blocaires (actius i passius),

Un dels primers indicadors de la tornada a la realitat -després d'uns dies de desconnexió- és tornar a fer la cua del pollastre a l'ast. Segur que cap de vosaltres em negarà que aquesta és una de les tradicions catalanes que tothom practica. I té la seva litúrgia: cap al migdia o matí (en funció de la nit anterior, és clar) una s'arrosega fins a la rostisseria de costum i encarrega l'àpat (mig pollastre, canelons, patates, all i oli...) i li donen un paperet amb un numeret (i no exagero perquè el paper acostuma a ser més petit que un post-it) el qual conservarà fins arribar l'hora de dinar ja que si t'oblides del numeret poder et quedes sense el tec!
Arriben les 14 hores i corrents a fer cua pel pollastre, ja que si arribes més tard de les 15h, l'encàrrec no te'l guarden...
No cal més que passejar per Sant Boi un diumenge cap aquesta hora i veure les diferents cues del pollastre. Si senyores i senyors, la cua del pollastre una de les nostres tradicions que mantenim (amb el costum i la constància) amb major orgull.

Per cert, a Galícia tenim una tradició semblant. Enlloc de fer la cua del pollastre la fem del polbo a feira (més conegut com pop a la gallega), sens dubte imprescindible tastar-ho.

No comentaré les notícies polítiques esdevingudes aquests dies de desaparició voluntària del bloc, ja que, en fred, els posts perden el seu interès tant per qui l'escriu com per qui ho llegeix. Només un petit recordatori entorn a l'apagada a diferents llocs del nostre territori (més enllà de Barcelona també es varen quedar sense electricitat) i una petita esperança (dintre de poc ens haurem d'encomanar als sants) per què les comunicacions (viàries i ferroviàries en aquest particular) del nostre país funcionin com hauria de ser normal.

Apa noies i nois, salut i bon començament de curs (per qui hagi tingut vacances)!!!