Endavant dones de Casablanca

Acabem l'any amb bones notícies,

Ahir vaig assistir a la constitució d'una nova associació de dones a Sant Boi de Llobregat. Des de l'any 2000 no s'havia constituït cap altra associació de dones. És l'associació ENDAVANT DONES DE CASABLANCA. L'acte es celebrà a l'auditori del Casal de Casablanca. La sala estava plena de veïnes i veïns del barri, però sobretot d'il·lusió i d'orgull pel barri, i perquè no dir-ho, de les seves dones.
Des de d'aquí us envio la més sincera enhorabona i us encoratjo a portar a terme tots els vostres projectes. Moltes gràcies per fer-me sentir orgullosa de ser dona i de ser de Sant Boi.

I la segona notícia que ens empeny cap a l'optimisme ve del Parlament Europeu. El passat 17 de desembre es va posar fre a la Directiva 2003/88/CE d'ordenació del temps del treball (més coneguda com la directiva de les 65hores): Notícia web PE i Avui.
El 59,7% dels eurodiputats rebutjaren la directiva.
Tot i això, no podem oblidar que la Directiva al juny s'aprovà amb l'abstenció dels europarlamentaris representants de l'Estat espanyol i amb el vot favorable francès i italià. Tot i això, no podem oblidar d'alguna de les reaccions que es produïren aquells dies per part d'opinadors i alguna de la nostra classe política (podeu consultar els podscats i hemeroteca del 10 de juny).

Davant això un parell de reflexions: 1. Europa importa i Europa ens afecta (espero que tothom sigui conscient quan s'apropin les eleccions al Parlament Europeu); 2. tot i dependre excessivament dels estats membres, el Parlament Europeu importa i pot vetar al Consell; 3. no podem donar per fet que els drets socials conquerits són indefinits, malauradament els hem de reclamar dia a dia i 4. cal una estratègia comuna de defensa i protecció de drets socials.

Finalment, desitjar a tothom un bon any, i ALWAYS LOOK ON THE BRIGHT SIDE OF LIFE

Trenquem el silenci!

La violència masclista no es queda a casa:
arriba al teu lloc de treball, controla els teus missatges de mòbil, et fa sentir petita,
t'angoixa, et separa de les teves amistats, critica la roba que portes, t'humilia
davant la resta, t'insulta, no et passa la pensió de la canalla... et mata.

No siguem còmplices de la violència masclista! Denunciem els agressors, donem suport a les víctimes. Trenquem el silenci!

Línia d'atenció a les dones en situació de violència
900 900 120

dona@esquerra.org | dona@jerc.cat

Dia de difunts

No hi ha millor dia que el d'avui per a reivindicar un panteó català.

En la meva primera i única visita a París (hi tornaré de ben segur!) un dels monuments que tenia a la llista d'imprescindibles era el Pantheón, i no va decebre, al contrari. Des del principi em va envair una enveja sana que ressorgeix cada cop que ho recordo.

Entres al Panteó i la solemnitat de l'edifici et fa comportar-te a tu també de manera solemne, i si pensem en el què significa, l'alè se't conté fins que els pulmons et demanen aire.

El Panteó tot i ser pensat en un inici com un edifici religiós, la revolució francesa el converteix en edifici nacional destinat "aux grandes hommes, la patrie reconnaissante", però de nou, i sota l'imperi de Napoleó, torna el seu caire religiós. No serà fins la 3a República i la mort de Víctor Hugo que el monument torna al seu caire republicà.

Des de llavors, el Panteó homenatja als grans homes de la república reservant-los un lloc d'honor a la cripta del Panteó. L'entrada dels grans homes al panteó ve precedit per una gran cerimònia on els ciutadans de la república els hi reten el darrer homenatge.

En aquesta cripta podem trobar a :Voltaire, Rousseau, Jaurès, Marat, Zola, el matrimoni Curie, Louis Braille, el matrimoni Berthelot , René Cassin, André Malraux, Alejandro Dumas... 27 francesos ilustres, polítics, escriptors, científics o membres de la resistència.

La única crítica a aquest monument i el que significa és l'absència de les grans dones de la república, malauradament estic una mica peix en cultura francesa, però tot i així se'm poden venir a la ment 27 grans dones de la república. Així que senyor Fillon esmeni la plana!

Des d'un dia de difunts somio un dia en el que pugui passejar pel passadís de la cripta d'un edifici republicà i pugui retre homenatge als grans homes i dones de la república catalana.


Si us voleu donar un volt Pantheón

(però, sens dubte, sempre és millor anar-hi)

Things that matter

Ahir es va celebrar el tercer i darrer debat de les eleccions presidencials nordamericanes. Acte seguit la cobertura mediàtica i la valoració del mateix als nostres media es repeteix : qui ha guanyat, perquè ha guanyat, perquè han perdut, quin efecte tindrà en els resultats electorals finals... (sense oblidar les altres avaluacions: com s'ha mogut, com ha parlat, com ha entonat, què s'ha vestit, qui l'ha vestit...)

Davant aquesta cobertura, a tothom se'ns ha obert la gana d'anar més enllà i conèixer als diferents candidats, sobretot al candidat demòcrata, el nou martin luther king (referència de lluis pastor a "El Club") i zappejar sobre els diferents debats.

I com sempre, la crua realitat, quant lluny estem d'aquestes campanyes electorals, quant lluny estem de debats amb contingut, quant lluny estem de veritables moderadors, quant lluny estem de plataformes ciutadanes de suport a les diferents candidatures... És cert, és un altre sistema, són uns altres recursos, són uns altres llenguatges, però, crec que ja ens toca millorar en el procés deliberatiu de la campanya electoral, ens toca millorar en aprofundir les propostes programàtiques i en donar-les a conèixer, ens toca creure'ns la importància dels debats polítics, ens toca creure'ns la importància del vot.

I per acabar aquesta primera anotació voldria fer una petita reflexió: Serà cert que el guanyador del debat serà també el guanyador de les eleccions? De moment, tothom ho dóna per fet. Però, no juguen altres factors en l'explicació del vot? Part d'aquestes preguntes es resoldran en breu. Cert és, que no podem negar la bona campanya que ha realitzat l'equip Obama tant porta a porta com virtual (increïble la comunicació viral i l'ús de les plataformes socials).
Obama: change we need, yes, you can!

Mentrestant, al moll veles e vents de València arriben les WOMEN ON WAVES , organització no governamental holandesa que, entre d'altres campanyes, atraca el seu vaixell a diferents ports del món per a que les dones que vulguin avortar ho puguin fer de manera gratuïta i segura. Malauradament, aquest barco ha hagut d'atracar al nostre país, malauradament l'avortament continua estant penalitzat i la desprotecció del col·lectiu sanitari és absoluta, malauradament es depèn de la discreció judicial, malauradament resta molta feina.

En aquest sentit, avui mateix s'ha constituït la subcomissió que estudiarà la nova llei de l'avortament a Congrés dels Diputats. Tenim molta feina a fer, l'oportunitat és gairebé única. Nostra és la responsabilitat d'aprofitar-la.

Dones en moviment

Aquesta setmana he pogut participar a 2 molt bones xerrades que tenien com a agent participant la dona. Per una banda, dimecres va tenir lloc la primera conferència del cicle "Joventut, Gènere i Mercat de treball" Aquesta tenia com a encapçalament "les dones joves al mercat de treball" i com a ponent la professora Teresa Torns (membre del Centre d'Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) ). Discriminació laboral, segregació horitzontal i vertical, dificultats a l'hora de conciliar maternitat i vida laboral.... problemes que ens sonen una i altra vegada, però que mai trobem sortida.

Davant d'aquesta música que ja ens sona, cal afegir el menysteniment del treball no remunerat, de la cura a persones dependents (menysteniment en l'entorn social, personal i laboral), del valor del temps (la importància de les polítiques de temps en entorns laborals i comunitaris)...

No vam sortir excessivament pessimistes, ja que, com sempre, la sortida a aquest cercle viciós resta en les nostres mans: estratègia europea per a la conciliació, la professionalització de les tasques de cura, la introducció de les polítiques de temps en les negociacions col·lectives, el creixent valor de la política de gènere en la política ocupacional, la renovació del contracte social (tenint en compte: jornades laborals; les noves migracions; les relacions domèstiques...).

I divendres, tingué lloc la xerrada "Ni pecat ni delicte. L'avortament un dret." a la seu nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya. Aquesta xerrada comptà amb una taula d'excepció: Monserrat Tur (jurista); Cristina Martínez (llevadora); Joan Tardà (membre de la subcomissió que portarà a terme el debat de reforma de la llei de l'avortament) i Imma Cunyat (secretària de la dona d'ERPV i testimoni, en primera mà, de l'assetjament judicial a les autoinculpacions al País Valencià).

No reproduiré tot el que vam parlar en aquesta xerrada com tampoc dedicaré aquestes línies a parlar perquè l'avortament ha de ser un dret de les dones. Ja n'he parlat en anteriors ocasions i, molt em temo, que n'hauré de parlar en d'altres. Només reproduiré les sensacions i reflexions que em sorgiren i em sorgeixen quan surt aquest tema a debat:

1. No és baladí, i hem de ser molt curosos (tota la societat) i honestos (sense hipocresies).
2. Les perjudicades, com sempre, seran aquelles dones que només puguin accedir al sistema de salut pública.
3. Fem cas dels informes de la OMS, dels comitès de Bioètica abans de realitzar qualsevol judici de valor ( i no tant de la moral, que molt em temo que jugarà un paper massa important)
4. Totes tenim clar que la salut i l'educació sexual és quelcom indispensable. En cap cas, considerem l'avortament com un acte gratuït, darrera sempre es troben situacions personals tràgiques.
5. Fugim de groguerismes i, reitero, seguim curosos amb les nostres afirmacions, aquí, les perjudicades som les dones.
6. Ja sabem que no és un tema políticament sucós però, ho sento, com mai, som responsables, com mai, hem de saber exercir amb responsabilitat l'acció política.

Notes musicals

Aquest mes he tingut un contacte amb la música en directe més proper que mai.
Primer, un casament ple d'adaptacions musicals (música en directe i d'orquestra) que mostraven més que mai com la música és corretja de transmissió de qualsevol tipus d'emoció.
Segon, l'Altaveu. El seu cartell ha estat ressenyat arreu la cita, com mai, ha estat ineludible (s'ha anat on s'ha pogut).
Tercer, el BAM. Aquest any, l'antiga fàbrica damm ha estat seu d'uns concerts que mostraven que la nostra música està més viva que mai. A més, si llegíem el cartell complet del BAM, podríem també trobar la presència del Baix Llobregat ...

Res més, us deixo amb una petita mostra.
http://www.youtube.com/watch?v=jtEE4JpX0GI

Nosaltres. Perplexos i acomplexats?

Avui ens aixequem amb el ressò de l'anuari de l'Associació Catalana de Sociologia: Societat Catalana 2008

Les diferents emissores de ràdio es feien ressò de les declaracions d'Oriol Homs on deia que Catalunya no ha sabut reaccionar als nous temps, que els catalans es senten perplexos davant aquesta realitat.

Realment no hagués fet menció aquí si no fos per com els diferents MCM han reproduït les conclusions d'aquest informe, i, en especial de com ho ha fet elpaisdigital.

El País comença la notícia amb el titular: "Catalunya, un país perplejo porque ya no es motor de España" i senyala en negreta i de manera reiterada les expressions: "desorientación"; "dormidos en los laureles" o "desafección".

Si et llegeixes l'article amb tota la innocència del món i amb desconeixement de les relacions estat-Catalunya, pots arribar a estar-hi d'acord. Però si contextualitzem l'article i la informació que de l'anuari s'extreu, podrem interpretar que l'enlentiment de l'economia catalana és causa de la mala política catalana i de la poca implicació del capital i empresariat català.

Si fos així estaríem acceptant que som totalment sobirans en la presa de decisions polítiques, que podem disposar dels nostres tributs i distribuir-los com creguem convenient. Si fos així, acceptaria l'article, acceptaria el fet que no hem estat capaços d'aprofitar l'etapa de creixement de la nostra economia, acceptaria el fet que hem deixat de ser motors de l'economia peninsular per no haver sabut gestionar els nostres recursos.


De fet, i com sempre, si es consulta la font original i deixem de banda els grans titulars (que si més no m'han empès a llegir-ho), l'Anuari de l'ACS és un bon document de consulta de l'estat de la qüestió catalana en les àrees d'ocupació; governabilitat; economia; població, territori i estructura social; educació; benestar i sanitat; societat civil i ciutadania. (ara mateix tenim disponible, i de manera gratuïta, l'anuari del 2007).

p.s. I dic jo, ens sentim perplexos i acomplexats més que la resta del món? Serà aquest el nostre fet diferencial? Ho dubto, dubto que els i les catalanes ens sentim acomplexats. Perplexos? Depèn davant què. Tot i que ja estem acostumats a les perplexitats (només resta donar una ullada cap al centre de la península).

NÓS

SAUDADE
Iste delor da terra, que me aruña
na outa cova dos soños onde teño
o meu segredo amor;
ista percura
de vieiros sin termo para o esprito
esligante de terra non andada;
iste voar ás toas polos ares
do degaro, do afán, da señardade...

Iste querer e non querer, aeito
loitando por abrirse na fiestra
do pensamento; ista doente arela
dun dia lumioso; iste desleixo
do corpo que me leva manseliño;
ista fondal anguria
de brétemas, en ronda dunha espranza...
Ista saudade, ¡ai, Déus!, si Ti ma deches,
non a tires de min, pois nela vivo.

(Canle Segredo, Xosé Ma. Alvarez Blázquez)

Para os que temos mais d'unha patria, para nós, unha aperta e bicos.

Recomanacions d'estiu 1.

1.
[http://www.comissiodeladignitat.cat/el-mes-petit]

2.

Més que mai el mercat de treball i la situació econòmica del nostre país està en el centre de l'agenda pública.
Per a tenir una visió comprensiva de l'evolució del mercat de treball recomano 1 publicació regular i un bloc que ens donen pistes per a començar a saber de què parlem.

Com cada any, des de ja fa 8, UGT publica el seu anuari sòciolaboral . Trobareu monogràfics, dades generals del mercat de treball (comparant amb altres països de la Unió Europea) i el ja
gairebé consolidat i reconegut Índex de Qualitat del Treball (IQT).

Un dels blocs sobre mercat laboral que pot servir per estar al dia de les darreres normatives, directives, reglaments o lleis és el del catedràtic de Dret del Treball i Seguretat Social de la Universitat de Girona Eduardo Rojo:
http://eduardorojoblog.blogspot.com/

3.

Abans que m'oblidi, i al marge de la temàtica laboral, no vull marxar sense recomanar-vos el darrer número d'EINES (eines 5) dedicat al compromís polític i a la dignificació de l'exercici polític (maneres de participació política; models i límits de participació política; la funció pedagògica de la política...). La presentació de la revista va servir d'esperó per a tots els assistents. En Joan Botella va realitzar un recorregut teòric sobre els per quès de la participació política i les variants positives i negatives de la mateixa. Dit recorregut va generar assentiments, somriures i posteriors intervencions que van fer refermar-nos en la nostra militància, que van fer-nos sentir menys estranys, més útils.

Oferim liquiditat...

Durant la campanya electoral de les eleccions a les Corts i Senat espanyols es van realitzar dues promeses i xecs-servei: l'anomenat xec nadó i els tan comentats 400 euros per als que ens retenen l'IRPF. Aquesta crida a la liquiditat no s'atura aquí, la setmana passada va venir un nou xec, l'anomenat plan VIVE (vehículo innovador-vehículo ecológico), per a beneficiar-nos d'ell hem de finançar la compra del nou vehicle mitjançant una entitat bancària, és a dir, no ens podem beneficiar si durant els darrers 8 anys hem estat estalviant per aquesta compra, per tant, aquesta Pla vol el que es diu en la nota de premsa (reduïr la contaminació i renovar el parc automobilístic) o vol dinamitzar el consum mitjançant les entitats financeres i l'eina creditícia?

De nou, no es vol el consumidor racional (que a mig-llarg termini estalvia per a una compra racional) sinó el consumidor irracional (que realitza la despesa mitjançant emocions i realitza càlculs de consum a curt termini). De nou, és això una política econòmica que potenciï la igualtat i equitat social? És això una política econòmica dirigida al ciutadà o dirigida a dinamitzar les entitats financeres (actualment malmeses amb la crisi de les activitats immobiliàries)?

"Contenido del Plan VIVE

El plan facilitará financiación ajena, en condiciones preferenciales, a quienes adquieran un turismo nuevo, sean personas físicas, autónomos o PYMES. Hay dos requisitos para beneficiarse del Plan VIVE: que el receptor de la ayuda entregue y achatarre otro turismo de su propiedad con más de 15 años de antigüedad, y que el nuevo vehículo adquirido cumpla una de las dos condiciones siguientes:

Que sus emisiones de CO2 no sean superiores a 120 g/Km (Vehículo Ecológico).

O que sus emisiones de CO2 no sean superiores a 140 g/Km y además incorporen sistemas de control electrónico de estabilidad y detectores presenciales en plazas delanteras (Vehículo Innovador).

El Programa se articulará en colaboración con el Instituto de Crédito Oficial (ICO), que actuará como intermediario financiero encargado de gestionar los fondos cedidos por el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.

Los préstamos serán reembolsados por los beneficiarios a las entidades financieras de forma que los primeros 5.000 euros del préstamo se concederán al 0% de interés y el resto a un tipo máximo de Euribor más 250 puntos básicos. Para un vehículo de un precio de 13.000 euros, y con el Euribor a los niveles actuales, el tipo de interés que se aplicará al préstamo, será del 4,9 % como máximo.
El nuevo coche adquirido no podrá tener un precio superior a los 20.000 euros. El valor del préstamo será del 100 % del coste, incluyendo el IVA y el Impuesto General Indirecto Canario (IGIC) y excluyendo los impuestos ligados a la matriculación del vehículo.
La periodicidad de la amortización será la que se establezca entre el beneficiario y la entidad de crédito y el plazo máximo de cinco años, pudiéndose realizar en cualquier momento amortizaciones anticipadas de la totalidad o parte de la cantidad adeudada sin penalización alguna."( nota de premsa Ministerio Industria)

Working Time Directive ( a punt de vessar el got)

Aquesta és la nota de premsa i la directiva europea de la nova jornada laboral permesa. Sense comentaris (la directiva es retrata per ella mateixa) i amb tota la indignació possible. Aquest és un altre exemple de com la política europea ens afecta.

Notícia a vilaweb: La jornada laboral podrà ser de fins 65 hores setmanals


La nova directiva: Working time Directive

Nota de premsa:
The main points of agreement in the Working Time Directive are:

- on-call time to be split into active and inactive on-call time. Active on-call time to be counted as working time

- inactive on-call time may not be counted as rest time and can be counted as working time if national laws or social partners agree

- standard maximum limit remains at 48 working hours per week unless an individual worker chooses otherwise (opt-out)

- new protective limit (cap) for workers who opt out: maximum working week of 60 hours unless social partners agree otherwise

- new cap for workers who opt-out if inactive on-call time is counted as working time: maximum working week of 65 hours

- the cap protects all workers employed for longer than 10 weeks with one employer

- opt-out only under certain conditions, such as: no signature during first month of employment, no victimisation for not signing or withdrawing opt-out, employers must keep records on working hours of opted-out workers.

La Universitat

La setmana passada el Ministerio de Educación y Ciencia va publicar un informe sobre la distribució d'oferta i demanda en la matriculació de les universitats públiques i privades.
Una de les primeres conclusions d'aquest informe és la no cobertura de totes les places ofertades. I de sobte, torna a sorgir el debat de tancar o no determinades facultats per no cobrir un mínim ratio d'alumnat.(Aquest argument, malauradament, s'utilitza en altres ensenyaments).

Per què parlar ara d'aquest tema? En els darrers mesos, s'han anat publicant estudis, notícies, editorials, enquestes i de més recursos informatius entorn el debat de la "utilitat" i "eficàcia" i "eficiència" de la Universitat.

Per una part, es treu el tema de la "rendibilitat de realitzar una llicenciatura". És a dir, serveix de res tenir estudis universitaris? La comparativa de retribucions salarials dels llicenciats i els no llicenciats és un dels primers arguments que s'utilitzen per desanimar als futurs i futures estudiants universitàries. Un exemple paradigmàtic és la vinguda i instal·lació en el nostre vocabulari del "mileurista". Entès, de manera general, com una persona assalariada amb alt nivell formatiu, precarietat laboral i un sou no superior als mil euros. Això, podria entendre's com un dels primers passos de la "degradació social de la universalització de la Universitat".


Per altra, la farragosa estructura de la Universitat. Aquesta estructura hereva d'altres èpoques i dinàmiques porta a una molt poca voluntat de flexibilitat horària, de programes i de formació continuada i no presencial. Això, incapacita a molts i moltes potencials estudiants universitaris. Això, provoca que determinats col·lectius de la població no hi tinguin accés.


Finalment (per ara i en aquest post) l'atracció de la Universitat per part de futurs estudiants. La relació de la Universitat i el món real està cada cop més malmesa. El seu estatus entre determinats contexts ha decaigut estrepitosament. Conseqüències directes: desmotivacions familiars de cara a futurs estudiants. Ara per ara, l'ascensor social està gairebé aturat. Els estudis universitaris no són garant de tenir plaça en l'ascensor, això desmotiva a famílies i estudiants per a realitzar l'esforç d'anar a la Universitat.

La contra a aquests arguments i a la ja instal·lada sensació de degradació social de la Universitat és estudiar i donar a conèixer a tota la societat (més enllà dels mitjans de comunicació de masses i de les elits socials i polítiques) les conseqüències de tenir una base universitària cada cop menor. No només en l'estructura productiva sinó també en l'estructura social i política del país.

Més que mai, les persones hem de comptar amb totes les habilitats i recursos cognitius al nostre abast. L'analfabetisme ja va més enllà de no saber llegir i escriure.Més que mai, el coneixement és un actiu. Més que mai, no ens podem permetre el luxe de no tenir una Universitat pública i de qualitat.

Reflexions sms (1)

LA COSA PÚBLICA

Sistema judicial col·lapsat; serveis públics col·lapsats o inexistents; professionals públics degradats; no ens queixem de que apugen el preu a la perruqueria o l'ipod però, ai las! si l'irpf ens empeny o si rebem un nou tribut.

Protesta ciutadana real per reclamar serveis públics de qualitat, indignem-nos per que no tindrem Batxillerat nocturn a Sant Boi.

I no parlem de la no capacitat d'autofinançament del nostre país...

Stuff white people like...o com ens assemblem

L'altre dia llegint un dels meus blocs de referència tardor a l'euromed
vaig topar amb una recomanació d'un bloc que als Estats Units (bé a part dels Estats Units, i concretament en l'àmbit universitari i cultural) està causant furor: Stuff White People Like

Aquest bloc és només un llistat d'aquelles coses que als blancs d'eua amb cert nivell cultural, educatiu i, perquè no dir-ho monetari, els tornen bojos. El joc entre els no blancs d'eua és identificar-nos amb aquest llistat. És a dir, quants tòpics d'aquest llistat també ens tornen bojos. I jo vaig anar clicant en cada un d'aquests tòpics i cada vegada me n'adonava quant propera estava a aquells blanquets demòcrates...

Un article que va fer especial mal però que va ser més real que cap és el tòpic Knowing what's best for poor people
Recomano en especial la seva lectura i animo a tothom a encetar un debat ja sigui extern o intern (amb un mateix és produeixen fabulosos debats). Més que en pessi, ens reconeixem...

Per saber-ne d'on surt aquest bloc: http://www.tnr.com/booksarts/story.html?id=49eb53ed-afbc-4aae-bf17-6ffc44f40a48

L'espiral del silenci i altres mals usos dels mass media...

El 10 d'abril en Jaume Roures anuncia que el nou film de Woody Allen "Vicky Cristina Barcelona" només s'estrenarà en català o en versió original subtitulada en català.

Elisabeth Noelle-Neuman en la seva reconeguda obra "The Spiral of Silence. Public Opinion-Our social skin." prova com el parabé de la resta del nostre grup social ens condiciona en el nostre comportament, i, encara més, en la manifestació de les nostres opinions.

Doncs bé, crec que l'anunci de'n Roures va ser una bona demostració de l'estudi de l'Elisabeth. La cronologia dels fets i reaccions que vaig observar van ser les següents:

1. entrevista amb en Basté, Roures comunica la intenció de la distribució catalana del film.
2. en Basté mostra la seva sorpresa. (malauradament ens hem de sorprendre per aquestes coses)
3. als noticiaris, aquesta esdevé una de les notícies del dia.
4. a les tertúlies d'una o altra emissora treballaven per ensorrar la proposta de Roures. L'argument econòmic era el més emprat, ja sigui des del bàndol espanyol com també des del bàndol català. I aquí començà la meva sorpresa.
Resulta que estava escoltant una tertúlia a Catalunya ràdio, vaig haver de comprovar si era Catalunya Ràdio o Ràdio Intereconomia ja que tota l'estona estaven criticant la decisió de Roures per ser poc comercial, amb poca visió de mercat, etc, etc. Aquests arguments no em sorprenien, em sorprenia el fet que no hi hagués una contra a aquests arguments. Que no hi hagués ningú, que no s'estranyés de l'opció comercial de Roures i que no clamés per la necessitat d'una normalitat en el cinema en català.
5. els dies passen, de mica en mica, tot i que silenciosament, i molt tímidament, surten els qui defensen l'opció de Roures des de la normalitat d'un país. I de sobte, aquells que rebutjaven la distribució en català, la comencen a acceptar des del punt de vista de la iniciativa privada d'un distribuïdor.
6. Només resta el test del públic per tal de valorar l'encertada o desencertada (al cap i a la fi) d'aquesta decisió comercial. Si més no, pot ser un primer pas.

Segon exemple de l'espiral...

14 d'abril, 19.30h Cal Ninyo. Najat El Hachmi presenta el seu darrer llibre "L'últim patriarca"

Abans de presentar el llibre, la Najat va haver de presentar-se a ella mateixa i posteriorment aclarir diferents titulars i opinions sobre ella es van publicar en els diaris.

Té més que assumit que a cada xerrada que hi vagi haurà de dir que porta més anys vivint a Catalunya que a Nador. Que s'ha escolaritzat aquí, i que, per tant, no es cap sorpresa que s'expressi tan bé en català. Etc, etc, etc.

Un altre aspecte, que ha d'aclarir és el tema de la seva identitat. És estrany, però poques vegades a un escriptor que escriu en aquesta llengua se li ha preguntat al respecte. De nou, ella ha de reiterar a que no renuncia a la seva identitat d'origen, al contrari, es sent orgullosa, però que també es sent, i amb el mateix orgull, catalana.

D'aquests reguitzells de tòpics i altres que va mencionar a la presentació es van nodrir els diaris, els dies següents al ser guanyadora del Ramon Llull.

L'espiral de tòpics nodrien les lletres dels columnistes que no deixaven escriure sobre el llibre, que ni tan sols se l'havien llegit... (aquesta és un altre, quants opinadors/es de llibres s'han llegit el llibre del qual ressenyes? quants passen més enllà de la contraportada o del resum de premsa que passa l'editorial?)
L'espiral del silenci, mostrava a Najat com un exemple de la bona integració dels immigrants a Catalunya. I de nou, Najat rebutjava el concepte integració...

Un petó, una abraçada i molts ànims per a continuar escrivint, Najat.

Aquí també

Ens veiem...

a sinistra

Dilluns cap a les 20.30h al carrer Major 46...

Una parella jove, una noia rossa blanqueta i un noi engominat moreno, ben enamorats, s'aturen davant dos homes i una dona. Ambdós grups es miren. El noi jove pregunta al trio si parlen italià. Ells responen amb un somriure de timidesa i responen, no gaire, però que intentaran entendre'ls. El noi somriu, la noia, també. El jove pregunta per un restaurant a la vora que sigui bo. El trio pregunta sobre les preferències gastronòmiques de la parella. Ells responen que preferirien un bon restaurant que mostrés les especialitats de la zona. El trio somriu, es mira, i ràpid identifiquen el mateix restaurant. Tot recte, a sinistra trobareu un petit i bon restaurant que no us decebrà pas. La parella jove dóna les gràcies i pregunta si la zona és el nucli antic de la ciutat, el trio assenteix, el noi diu: bello.

Un cop marxa la parella cap aquell restaurant, queda, en el trio un petit sentiment d'orgull i curiositat. Què fa una parella jove d'italians a la nostra ciutat? Què tenim turisme?

Doncs pel que sembla, sí. Sovint han de venir de fora per a preuar més el nostre poble, per valorar les petites joies que tenim i apreciar que, en conjunt, Sant Boi té moltes coses a oferir. Queda molta feina a fer en la promoció turística de la ciutat, des de publicitar l'oferta de restauració,recuperar i promocionar el patrimoni cultural i museístic fins a creure'ns que Sant Boi és quelcom més que una ciutat de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Precampanya (1)

Com tots haureu observat aquests dies els de CiU ens han inundat amb OPIs amb l'eslògan general "Respectaran Catalunya" i els següents missatges electorals:

1. "La gent no se'n va del seu país per ganes, sinó per gana. A Catalunya no hi cap tothom"

2. "Ens hem equivocat! S'han de recuperar valors com el respecte, l'esforç, l'autoritat, la disciplina... a la família, l'escola i la societat"

3. "A Catalunya se'ns respecta menys que abans. Això s'ha d'acabar"

Estar clar que aquesta campanya volia perseguir ser provocadora (pel contingut dels missatges) i se'n parlés d'ella (per la presència). Per cansament i avorriment no entraré a debatre els 2 primers missatges, crec que de tant provocadors entren de ple en la frivolitat.

Si llegíssim els missatges sense tenir informació del remitent, clarament ubicaríem els missatges a un partit conservador, nacionalista i ubicat en l'eix dreta de l'escala ideològica. En aquest sentit, veiem com l'estratègia d'aquesta campanya és captar al nucli dur de l'electorat i reivindicar la seva identitat, el seu perfil propi dins el sistema de partits actual.

Respecte als colors triats i la utilització del blanc i negre: respecten l'estratègia de la campanya anterior, Duran centre de la campanya, imatge de professional i lleugerament proper (tot i marcant una certa distància amb la taula de frontera).

Un apunt d'humor...
si tornem al tercer missatge, aquí va la primera reflexió que vaig fer en el moment de llegir-ho de passada en el metro de Sants:

3. "A Catalunya se'ns respecta menys que abans. Això s'ha d'acabar"

si mires només això (sense l'eslògan general) i penses en CiU, la lectura és forçosa: A Catalunya respecten a CiU menys que abans.

Qui sap si volien transmetre també aquest missatge...

Avortament lliure i gratuït

sembla mentida que encara al 2008 estiguem lliutant per això...
http://www.caladona.org/avortamentlliureigratuit/convocatoria_dretavortament_230108.pdf

Involució

Seguint la veta de l'agenda política i mediàtica vacacional, aquesta setmana ha estat farcida de diferents proves de la involució social i política que estem vivint:

1. "en defensa de la família": amb la col·laboració divina, la jerarquia eclesiàstica i els grups de pressió que els hi acompanyen (opus i derivats) fan ressorgir una campanya en defensa dels valors tradicionals de la família. I em pregunto, què hi ha darrera d'aquest afany protagonista de la jerarquia eclesiàstica?

2. 70è aniversari: com final de festa es celebra l'aniversari de Juan Carlos. L'assistència és un èxit, el ressò encara més. Tots els mitjans que es fan ressò de l'acte venen d'una prèvia de sentits reportatges d'homenatge. Tots ells amb 2 punts en comú: afany en elogiar la seva figura i esforç en ridiculitzar a aquells que la qüestionen.

3. i per acabar, la lletra de l'himne ejpañol

per treure'ns aquest mal sabor de boca, un parell de recomanacions i suggeriments

1. la lectura de l'editorial de Marta Rojals en homenatge a 2 donasses: Simone de Beauvoir i la seva àvia.
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2691165

2. la pel·lícula "gone,baby,gone". Excel·lent opera prima de B.Affleck. Retrat cru de les societats occidentals contemporànies, amb un final que obre el debat de manera escarnissada, sense complexes i sense correccions, preguntant-nos... i tu, que faries?

Any de traspàs

Com tots sabem 2008 és un any de traspàs. 366 dies que donaran per molt o per poc segons els sabem aprofitar i sobretot gaudir.

El primer trimestre tindrem les eleccions a les corts generals de l'estat espanyol. Caldrà que molta gent reflexioni sobre la importància d'aquests comicis, un resultat o un altre, una coalició o una altra farà ballar el pes de negociació del nostre país. No cal dir que 2008 serà molt important per a nosaltres, tenim molts temes que dependran dels resultats del 9 de març. Un d'ells, i, un dels més rellevants per a poder fer feina, la negociació del finançament i la subsegüent LOFCA.
El 9 de març el protagonista és clar, la ciutadania. La ciutadania amb dret a vot, té el poder de decidir, té el dret de decidir, té el deure de decidir.

En el traspàs d'aquest any haurem d'enfrontar-nos amb la crisi econòmica (atur; inflació; euribor...) ; la pressió hipotecària; el col·lapse viari, ferroviari i aeri; la sequera...

Tot i això, no desesperem, no ens enfonsem i acostumem a la fatalitat. Fem mans i mànigues i trobem la manera de transformar la possibilitat en realitat!

A totes, feliç any de traspàs.

Lucia

(ah, i recordeu, un escó vé d'un vot)