dimarts, 29 d’abril de 2008

Stuff white people like...o com ens assemblem


L'altre dia llegint un dels meus blocs de referència tardor a l'euromed
vaig topar amb una recomanació d'un bloc que als Estats Units (bé a part dels Estats Units, i concretament en l'àmbit universitari i cultural) està causant furor: Stuff White People Like

Aquest bloc és només un llistat d'aquelles coses que als blancs d'eua amb cert nivell cultural, educatiu i, perquè no dir-ho monetari, els tornen bojos. El joc entre els no blancs d'eua és identificar-nos amb aquest llistat. És a dir, quants tòpics d'aquest llistat també ens tornen bojos. I jo vaig anar clicant en cada un d'aquests tòpics i cada vegada me n'adonava quant propera estava a aquells blanquets demòcrates...

Un article que va fer especial mal però que va ser més real que cap és el tòpic Knowing what's best for poor people
Recomano en especial la seva lectura i animo a tothom a encetar un debat ja sigui extern o intern (amb un mateix és produeixen fabulosos debats). Més que en pessi, ens reconeixem...

Per saber-ne d'on surt aquest bloc: http://www.tnr.com/booksarts/story.html?id=49eb53ed-afbc-4aae-bf17-6ffc44f40a48

diumenge, 20 d’abril de 2008

L'espiral del silenci i altres mals usos dels mass media...


El 10 d'abril en Jaume Roures anuncia que el nou film de Woody Allen "Vicky Cristina Barcelona" només s'estrenarà en català o en versió original subtitulada en català.

Elisabeth Noelle-Neuman en la seva reconeguda obra "The Spiral of Silence. Public Opinion-Our social skin." prova com el parabé de la resta del nostre grup social ens condiciona en el nostre comportament, i, encara més, en la manifestació de les nostres opinions.

Doncs bé, crec que l'anunci de'n Roures va ser una bona demostració de l'estudi de l'Elisabeth. La cronologia dels fets i reaccions que vaig observar van ser les següents:

1. entrevista amb en Basté, Roures comunica la intenció de la distribució catalana del film.
2. en Basté mostra la seva sorpresa. (malauradament ens hem de sorprendre per aquestes coses)
3. als noticiaris, aquesta esdevé una de les notícies del dia.
4. a les tertúlies d'una o altra emissora treballaven per ensorrar la proposta de Roures. L'argument econòmic era el més emprat, ja sigui des del bàndol espanyol com també des del bàndol català. I aquí començà la meva sorpresa.
Resulta que estava escoltant una tertúlia a Catalunya ràdio, vaig haver de comprovar si era Catalunya Ràdio o Ràdio Intereconomia ja que tota l'estona estaven criticant la decisió de Roures per ser poc comercial, amb poca visió de mercat, etc, etc. Aquests arguments no em sorprenien, em sorprenia el fet que no hi hagués una contra a aquests arguments. Que no hi hagués ningú, que no s'estranyés de l'opció comercial de Roures i que no clamés per la necessitat d'una normalitat en el cinema en català.
5. els dies passen, de mica en mica, tot i que silenciosament, i molt tímidament, surten els qui defensen l'opció de Roures des de la normalitat d'un país. I de sobte, aquells que rebutjaven la distribució en català, la comencen a acceptar des del punt de vista de la iniciativa privada d'un distribuïdor.
6. Només resta el test del públic per tal de valorar l'encertada o desencertada (al cap i a la fi) d'aquesta decisió comercial. Si més no, pot ser un primer pas.

Segon exemple de l'espiral...

14 d'abril, 19.30h Cal Ninyo. Najat El Hachmi presenta el seu darrer llibre "L'últim patriarca"

Abans de presentar el llibre, la Najat va haver de presentar-se a ella mateixa i posteriorment aclarir diferents titulars i opinions sobre ella es van publicar en els diaris.

Té més que assumit que a cada xerrada que hi vagi haurà de dir que porta més anys vivint a Catalunya que a Nador. Que s'ha escolaritzat aquí, i que, per tant, no es cap sorpresa que s'expressi tan bé en català. Etc, etc, etc.

Un altre aspecte, que ha d'aclarir és el tema de la seva identitat. És estrany, però poques vegades a un escriptor que escriu en aquesta llengua se li ha preguntat al respecte. De nou, ella ha de reiterar a que no renuncia a la seva identitat d'origen, al contrari, es sent orgullosa, però que també es sent, i amb el mateix orgull, catalana.

D'aquests reguitzells de tòpics i altres que va mencionar a la presentació es van nodrir els diaris, els dies següents al ser guanyadora del Ramon Llull.

L'espiral de tòpics nodrien les lletres dels columnistes que no deixaven escriure sobre el llibre, que ni tan sols se l'havien llegit... (aquesta és un altre, quants opinadors/es de llibres s'han llegit el llibre del qual ressenyes? quants passen més enllà de la contraportada o del resum de premsa que passa l'editorial?)
L'espiral del silenci, mostrava a Najat com un exemple de la bona integració dels immigrants a Catalunya. I de nou, Najat rebutjava el concepte integració...

Un petó, una abraçada i molts ànims per a continuar escrivint, Najat.

diumenge, 6 d’abril de 2008

Aquí també