dilluns, 30 de juliol de 2007

1 dia i 1 any


A les 12 del matí agafava a Frankfurt un avió cap a l'aeroport del Prat. Vaig arribar a Sant Boi a les 2 de la matinada. A mi també em va agafar la vaga i el següent caos a l'aeroport. D'aquesta experiència et queda la impotència i la capacitat de treball en grup que podem tenir els ciutadans indefensos en aquestes situacions. Un petó i una abraçada a totes aquelles persones que varem patir el caos a l'aeroport.

dimecres, 25 de juliol de 2007

Galiza Ceibe



Per a totes les gallegues i gallecs. Visca la Terra e unha forta aperta.

Os Pinos.

¿Qué din os rumorosos

na costa verdecente

ao raio transparente

do prácido luar?

¿Qué din as altas copas

de escuro arume arpado

co seu ben compasado

monótono fungar?

Do teu verdor cinguido

e de benignos astros

confín dos verdes castros

e valeroso chan,

non des a esquecemento

da inxuria o rudo encono;

desperta do teu sono

fogar de Breogán.

Os bos e xenerosos

a nosa voz entenden

e con arroubo atenden

o noso ronco son,

mais sóo os iñorantes

e féridos e duros,

imbéciles e escuros

non nos entenden, non.

Os tempos son chegados

dos bardos das edades

que as vosas vaguedades

cumprido fin terán;

pois, donde quer, xigante

a nosa voz pregoa

a redenzón da boa

nazón de Breogán.

dimarts, 24 de juliol de 2007

Fernando Ferrín


A l'atenció del Sr. Fernando,
Al marge del seu codi moral i ètic, al marge del que consideri correcte moralment vostè té una feina que, com totes, disposa d'unes eines i unes normes que vostè no pot defugir.
Els arguments que sostenen la seva sentència demostren que la finalitat de la mateixa no ha estat cercar el millor per dues nenes sinó postular sobre com, segons el seu parer, s'hauria de regular al col·lectiu gai.
Sr. Fernando, ho sento, però aquesta no és la seva feina. Vostè ha d'acatar el marc legal vigent. En absència de sentit comú (com vostè acaba de demostrar) li recomano que abandoni la seva feina, vagi cap a l'oficina d'ocupació més propera i cerqui alguna que li sigui més propera a la seva manera de pensar. Li recomano per la seva salut i per la nostra tranquil·litat.

A continuació us citaré algunes de les perles de la sentència del sr. Fernando, magistrat del jutgat de primera instància n.9 de Múrcia, on atorga de forma provisional la custòdia de dues nenes al seu pare perquè la seva mare comparteix la seva vida amb una altra dona.

1. que la mare tingui una parella del mateix sexe "influeix negativament en l'educació i creixement harmònic"

2. si les filles comparteixen sostre amb la seva mare i la seva parella dona "augmentarà sensiblement el risc" que les filles esdevinguin lesbianes.

I per acabar amb el surrealisme (i que em perdonin els surrealistes que no es mereixen compartir espai amb determinats individus) la sentencia sentencia que 3. "La mare haurà d'escollir entre les filles i la parella".

No calen comentaris, no calen calificatius, la sentència i el sr. Fernando es retraten sols.

(I després diran que hem de respectar les sentències judicials...)

diumenge, 22 de juliol de 2007

"Too much of a politician"



Mig acceptant que vivim mirant de reüll als Estats Units ...

Tot llegint el diari aquest diumenge al matí prenent el tallat de rigor, m’he fixat en la ressenya que feien d’una enquesta realitzada pel NYT i la CBS sobre la única candidata a les primàries demòcrates, Hillary Rodham Clinton.

Aquesta enquesta ( http://www.nytimes.com/2007/07/20/us/politics/20poll.html) emmarcada en el llarg procés electoral estadounidenc -les eleccions presidencials tindran lloc el novembre de 2008- dibuixava el possibles suports que podria comptar Hillary per arribar a ser la candidata demòcrata, però sobretot, descrivia quins eren els atributs positius i negatius que els electors trobaven d'aquesta candidata.

En general els resultats no són del tot sorprenents. Les dones recolzen més la seva candidatura que els homes -tot i que la majoria dels enquestats declaren que el sexe del candidat no és un determinant per a la seva elecció-; els electors demòcrates la veuen amb més possibilitats d'arribar a la presidència que liberals i republicans; els electors amb menor renda i els joves són els que tenen una opinió favorable... El que realment em sorprèn d'aquesta enquesta és un dels atributs negatius conferits a Mrs.Rodham.

El 12% dels enquestats (tant homes com dones) consideraven, com atribut negatiu, que Hillary era massa política. Ens trobem, de nou, amb la maledicció i contradicció de la política actual. Per presentar-te a unes eleccions en un règim "democràtic" has de fer veure que no ets polític, que no t'agrada la política, que no t'apassiones per ella?

Perdoneu-me, però no ho vull entendre. No vull acceptar la corrent d'opinió generalitzada (i que sabem qui són els més interessats en publicitar-la) que la política és un atribut negatiu. No vull imaginar a una classe política que margini a la Política.

(suposo que no serà la darrera nota entorn la degradació de l'exercici de la Política, i no parlem si entrem a llegir les enquestes realitzades al nostre país entorn la valoració de la Política i de la classe política... ).


divendres, 20 de juliol de 2007

PENÉLOPE

"Un paso adiante e outro atrás, Galiza,
e a tea dos teus soños non se move.
A espranza nos teus ollos se espreguiza.
Aran os bois e chove.

Un bruar de navíos moi lonxanos
che estrolla o sono mol coma unha uva.
Pro ti envólveste en sabas de mil anos,
e en sonos volves a escoitar a chuva.

Traguerán os camiños algún día
a xente que levaron. Deus é o mesmo.
Suco vai, suco vén, ¡Xésus María!,
e toda cousa ha de pagar seu desmo.

Desorballando os prados como sono,
o Tempo vai de Parga a Pastoriza.
Vaise enterrando, suco a suco, o Outono.
¡Un paso adiante e outro atrás, Galiza! "

Xosé María Díaz Castro, Nimbos.