dilluns, 26 de novembre de 2007

Hi seré


Hi seré per què cal alçar la veu.

Hi seré per què cal que les infraestructures estiguin en l'agenda política i pública del nostre país.

Hi seré per què cal dissenyar un mapa coherent de mobilitat(viària, ferroviària, aèria i marítima) de persones i mercaderies.

Hi seré per què cal una xarxa de transport públic que respongui a les nostres necessitats.
Hi seré per què cal que aquesta xarxa interconnecti les poblacions veïnes (sense passar necessàriament per Barcelona).
Hi seré per què cal major inversió i esforç pressupostari per millorar el transport públic més enllà de les grans ciutats del país.

Hi seré per què cal un debat seriós i curós a tots nivells de responsabilitat política (Ajuntament, Diputacions, Generalitat i, forçosament, Ministerios competentes).

Hi seré per què cal una mobilitat i accessibilitat que garanteixi la competitivitat de l'economia en un entorn ja globalitzat.

Hi seré per què no podem dependre dels altres, les garrofes en les guanyem cada dia, i d'això (de les infraestructures), en depenen.

Hi seré per què en política, l'admissió de responsabilitats, sembla ser quelcom fugisser. Senyora Ministra, no s'escudi ni en tècnics ni en empreses fraudulentes ni en anteriors governs...

Hi seré per sacsejar al català emprenyat, per què es posi a la feina i comenci per venir l'1 de desembre a les 17h a Plaça Catalunya (Barcelona).
Hi seré per què tenim el dret de decidir sobre les meves infraestructures.

dissabte, 17 de novembre de 2007

Espais, imatges, paraules, dones


Avui al matí al Centre Cultural Puig Coca hem celebrat l'acte comarcal del dia contra la violència masclista. Hem gaudit i après de la ponència de la doctora Eulàlia Lledó i Cunill. La conferència titulada "Espais, imatges, paraules, dones" ens va remoure la consciència a totes i tots els assistents que, per cert, varem omplir tota la sala. Per a fer-se una idea, escric aquí una sèrie d'apunts de la ponència (que va ser molt més profunda, interessant i complexa):

1. A les dones que ocupen un càrrec polític, als mitjans de comunicació se les dota d'atributs d'amabilitat, simpatia i...intel·ligència. Entenent els 2 primers com propis de les dones i el tercer com una estranyesa.

2. Normalment els actes, jornades, conferències que tracten sobre temes de violència masclista, conciliació laboral-personal... només assisteixen i participen dones (i normalment dones que ja tenen consciència del problema). No som totes i tots membres partícips de la mateixa societat?

3. Invisibilitat de les dones a la societat: Quantes vegades ens han parlat de les trobadores, de les filòsofes de l'antiga Grècia, de les polítiques de la República, de les científiques, de les esportistes....? Aquesta invisibilitat és una manera de violència de gènere.

4. Sempre es refereixen a la violència contra les dones que s'exerceixen a determinats països del Sud i d'Orient. Però no cal mirar tan lluny. Sabíeu que a l'estat espanyol, a l'any 1970 un home tenia plena potestat per donar en adopció al seu fill sense tenir en compte el parer de la mare?

5. Sabíeu que actualment es fa molt complicat trobar estudis mèdics, farmacològics o epidemiològics que considerin a les dones? Sabíeu que les persones que pateixen més atacs de cor en edat adulta són les dones? (el tractament de les patologies es fa, per defecte, considerant l'organisme de l'home. Hi han determinades patologies que el sexe afecta a les reaccions a determinats fàrmacs).

6. La localització i el tractament de les notícies de violència masclista diu molt de la nostra societat. Per exemple, no és el mateix col·locar la notícia a Successos que a Nacional, no és el mateix dir crim passional que assassinat...

Podria esmentar moltes més reflexions vertides en aquesta conferència. Només és un tastet per a pensar, només una reflexió a mirar més enllà de les imatges estereotipades, només una crida a esforçar-nos a treure'ns les ulleres WASP i col·locar-nos unes altres més obertes...

Salut i força.

dissabte, 10 de novembre de 2007

Barcelona Meeting Point, un espill de la nostra economia?

Immersos en una de les fires més importants de la capital catalana, em venen a la ment unes quantes reflexions...

1. l'habitatge és una de les nostres principals preocupacions. La majoria ens agafem a l'esgolan "no tindrem una casa en la nostra puta vida"...(no cal dir per què)
2. l'oferta i la cultura de lloguer al nostre país és gairebé presencial. Si mirem al nostre voltant, són minoria qui viu en propietat.
3. entrant a les hipoteques... sabíeu que gran part de les caixes i bancs no tenen en el seu poder les hipoteques, si no que externalitzen el seu servei a saber quina entitat financera...
4. entrant en els pisos de protecció-lloguer oficial... què dir dels criteris d'adquisició i participació en les assignacions, i no cal mencionar l'escàndol pornogràfic de l'escenografia que es prepara en l'esdeveniment del sorteig de les claus.
5. economia: la construcció està sent un dels principals motors de la nostra economia, això és un factor competitiu de la nostra economia?
6. està apropant-se, tots els indicadors i principals institucions i acadèmies econòmiques ho estant dient, està aproximant-se una època de crisi econòmica, sabrem adaptar-nos a ella? realment estem apostant pel valor afegit? realment estem "modernitzant-nos"? realment estem construint un futur amb una ciutadania més formada i més adaptada als canvis que s'aproximen...

ho sento companyes,no estic pessimista, però cada vegada que em poso a treballar amb els indicadors de desenvolupament econòmic, agafo aire i intento pensar en positiu.

Salut, força i ànims...

diumenge, 4 de novembre de 2007

Fins quan...(II)

Crònica d'un viatge en tren Galiza-Barcelona a l'octubre de 2007... com a mínim és portada, com a mínim algú s'ho llegirà....
http://www.lavozdegalicia.es/pdf/2007/11/H4P1.pdf