dimarts, 18 de desembre de 2007

Neguits i barbaritats

Enmig d'una febrada , sento de llunyania algunes notícies que no fan més que generar-me una sèrie de neguits:

1. Dona i mercat de treball
Un estudi de la Universidad de Granada constata que les dones universitàries aconsegueixen menys feina i menor retribuïda que els seus companys homes.
http://www.comfia.info/noticias/38764.html

2. Propines

Aquesta setmana el senyor Ministre d'Economia s'ha lluït amb la seva afirmació que la inflació era causada, entre d'altres, perquè deixàvem massa propines. Perquè encara no tenim clar quan val un euro. Senyor Ministre i tant que sabem quan val un euro, el despertador que sona a les 6:00am en dona fe (i per cert, no està tret de context, si ho llegim des d'un dels diaris amics no cal afegir més, la veu li va córrer més que el cap).

http://www.elpais.com/articulo/economia/Solbes/espanoles/hemos/interiorizado/vale/euro/elpepieco/20071216elpepieco_2/Tes

3. El perill de reobrir el debat de l'avortament

Arran de les detencions de metges i psiquiatres que realitzaven presumptes avortaments il·legals es torna a reobrir el debat de l'avortament. Posteriorment Zapatero accepta que cal reformar la llei. Com efecte immediat surten a la llum l'ala més conservadora de la nostra societat. Els debats i tertúlies són vergonyoses, la majoria qüestionen el dret a l'avortament. I la majoria,no participa ni una dona, és estrany, un dret que és nostre i que no podem dir la nostra.
Una mostra més que els drets no estan conquerits de manera permanent, els hem de defensar dia a dia.
(seguiré aquest tema, perquè molt em temo que no està tancat.)

divendres, 7 de desembre de 2007

L'Estat de Benestar som les dones...

Resum de l'eurostat: la taxa d'inactivitat de les dones a l'europa dels 27 és del 23,6% en la franja d'edat de 25 a 54 anys, la dels homes del 8,1%. Crec que no cal dir res més. Per a més informació:

http://epp.eurostat.ec.europa.eu/pls/portal/docs/PAGE/PGP_PRD_CAT_PREREL/PGE_CAT_PREREL_YEAR_2007/PGE_CAT_PREREL_YEAR_2007_MONTH_12/3-06122007-EN-AP.PDF

dimecres, 5 de desembre de 2007

Puríssima


Demà comença la Puríssima. Avui s'enllesteix a corre cuita la muntada de paradetes i es respira la Fira: Carrers tallats, programes en mà per preveure a on s'anirà, estands a mig muntar (encara!). De la Fira recordo de petita mirar a on podia agafar més papers, enganxines i regals varis. Ara que sóc un xic més gran em veig com a participant activa de la mateixa.
Aquest any, com els precedents, el local d'Esquerra obre les portes a la Fira. En aquesta ocasió una exposició fotogràfica és la protagonista. El seu tema som totes i tots que hem participat en els diferents actes duts a terme a Sant Boi aquests darrers anys. A més, podreu gaudir dels autèntics torrons de Xixona i d'un gos de moscatell.

Bé, només resta desitjar-vos una bona Fira de la Puríssima.

diumenge, 2 de desembre de 2007

dilluns, 26 de novembre de 2007

Hi seré


Hi seré per què cal alçar la veu.

Hi seré per què cal que les infraestructures estiguin en l'agenda política i pública del nostre país.

Hi seré per què cal dissenyar un mapa coherent de mobilitat(viària, ferroviària, aèria i marítima) de persones i mercaderies.

Hi seré per què cal una xarxa de transport públic que respongui a les nostres necessitats.
Hi seré per què cal que aquesta xarxa interconnecti les poblacions veïnes (sense passar necessàriament per Barcelona).
Hi seré per què cal major inversió i esforç pressupostari per millorar el transport públic més enllà de les grans ciutats del país.

Hi seré per què cal un debat seriós i curós a tots nivells de responsabilitat política (Ajuntament, Diputacions, Generalitat i, forçosament, Ministerios competentes).

Hi seré per què cal una mobilitat i accessibilitat que garanteixi la competitivitat de l'economia en un entorn ja globalitzat.

Hi seré per què no podem dependre dels altres, les garrofes en les guanyem cada dia, i d'això (de les infraestructures), en depenen.

Hi seré per què en política, l'admissió de responsabilitats, sembla ser quelcom fugisser. Senyora Ministra, no s'escudi ni en tècnics ni en empreses fraudulentes ni en anteriors governs...

Hi seré per sacsejar al català emprenyat, per què es posi a la feina i comenci per venir l'1 de desembre a les 17h a Plaça Catalunya (Barcelona).
Hi seré per què tenim el dret de decidir sobre les meves infraestructures.

dissabte, 17 de novembre de 2007

Espais, imatges, paraules, dones


Avui al matí al Centre Cultural Puig Coca hem celebrat l'acte comarcal del dia contra la violència masclista. Hem gaudit i après de la ponència de la doctora Eulàlia Lledó i Cunill. La conferència titulada "Espais, imatges, paraules, dones" ens va remoure la consciència a totes i tots els assistents que, per cert, varem omplir tota la sala. Per a fer-se una idea, escric aquí una sèrie d'apunts de la ponència (que va ser molt més profunda, interessant i complexa):

1. A les dones que ocupen un càrrec polític, als mitjans de comunicació se les dota d'atributs d'amabilitat, simpatia i...intel·ligència. Entenent els 2 primers com propis de les dones i el tercer com una estranyesa.

2. Normalment els actes, jornades, conferències que tracten sobre temes de violència masclista, conciliació laboral-personal... només assisteixen i participen dones (i normalment dones que ja tenen consciència del problema). No som totes i tots membres partícips de la mateixa societat?

3. Invisibilitat de les dones a la societat: Quantes vegades ens han parlat de les trobadores, de les filòsofes de l'antiga Grècia, de les polítiques de la República, de les científiques, de les esportistes....? Aquesta invisibilitat és una manera de violència de gènere.

4. Sempre es refereixen a la violència contra les dones que s'exerceixen a determinats països del Sud i d'Orient. Però no cal mirar tan lluny. Sabíeu que a l'estat espanyol, a l'any 1970 un home tenia plena potestat per donar en adopció al seu fill sense tenir en compte el parer de la mare?

5. Sabíeu que actualment es fa molt complicat trobar estudis mèdics, farmacològics o epidemiològics que considerin a les dones? Sabíeu que les persones que pateixen més atacs de cor en edat adulta són les dones? (el tractament de les patologies es fa, per defecte, considerant l'organisme de l'home. Hi han determinades patologies que el sexe afecta a les reaccions a determinats fàrmacs).

6. La localització i el tractament de les notícies de violència masclista diu molt de la nostra societat. Per exemple, no és el mateix col·locar la notícia a Successos que a Nacional, no és el mateix dir crim passional que assassinat...

Podria esmentar moltes més reflexions vertides en aquesta conferència. Només és un tastet per a pensar, només una reflexió a mirar més enllà de les imatges estereotipades, només una crida a esforçar-nos a treure'ns les ulleres WASP i col·locar-nos unes altres més obertes...

Salut i força.

dissabte, 10 de novembre de 2007

Barcelona Meeting Point, un espill de la nostra economia?

Immersos en una de les fires més importants de la capital catalana, em venen a la ment unes quantes reflexions...

1. l'habitatge és una de les nostres principals preocupacions. La majoria ens agafem a l'esgolan "no tindrem una casa en la nostra puta vida"...(no cal dir per què)
2. l'oferta i la cultura de lloguer al nostre país és gairebé presencial. Si mirem al nostre voltant, són minoria qui viu en propietat.
3. entrant a les hipoteques... sabíeu que gran part de les caixes i bancs no tenen en el seu poder les hipoteques, si no que externalitzen el seu servei a saber quina entitat financera...
4. entrant en els pisos de protecció-lloguer oficial... què dir dels criteris d'adquisició i participació en les assignacions, i no cal mencionar l'escàndol pornogràfic de l'escenografia que es prepara en l'esdeveniment del sorteig de les claus.
5. economia: la construcció està sent un dels principals motors de la nostra economia, això és un factor competitiu de la nostra economia?
6. està apropant-se, tots els indicadors i principals institucions i acadèmies econòmiques ho estant dient, està aproximant-se una època de crisi econòmica, sabrem adaptar-nos a ella? realment estem apostant pel valor afegit? realment estem "modernitzant-nos"? realment estem construint un futur amb una ciutadania més formada i més adaptada als canvis que s'aproximen...

ho sento companyes,no estic pessimista, però cada vegada que em poso a treballar amb els indicadors de desenvolupament econòmic, agafo aire i intento pensar en positiu.

Salut, força i ànims...

diumenge, 4 de novembre de 2007

Fins quan...(II)

Crònica d'un viatge en tren Galiza-Barcelona a l'octubre de 2007... com a mínim és portada, com a mínim algú s'ho llegirà....
http://www.lavozdegalicia.es/pdf/2007/11/H4P1.pdf

divendres, 26 d’octubre de 2007

Qui, què, com, fins quan...


Qui assumirà les responsabilitats de la construcció del tram de l'AVE Sants-Bellvitge?

Què guanyarem, segons Rubalcaba, amb aquest seguit de solcs...

Com les administracions públiques tindran la possibilitat de licitar i adjudicar obres públiques d'una manera lliure, competitiva i sense pressions de cap lobby econòmic.

Fins quan aguantarem aquesta indecisió, la tardança en tenir unes infraestructures viàries i ferroviàries que permetin la connexió amb França i, per tant, amb Europa?

Fins quan acceptarem el sistema de subcontractes que faciliten la precarietat i la sinistralitat laborals?

Què succeïrà demà a l'encendre la ràdio: a) un nou esvoranc; b) una dimissió; c) un increment en la inversió d'infraestructures del nostre país...

És una mostra de l'emprenyamenta que ens envolta a totes les persones que vivim a "l'extraràdio de Barcelona" (segons les emissores i televisions espanyoles, Sant Boi es troba a "l'extraradio de la ciudad barcelonesa". No penso parlar del cas de FGC, massa pornogràfic...) i que estem cansades de veure com ens aturem i cada cop ens quedem més a la cua de tots els trens que passen de llarg (tant per l'oest com pel nord).

Salut companyes i companys i agafem-nos fort!

diumenge, 21 d’octubre de 2007

Treball


Perdoneu per la tardança en l'actualització del bloc, però se m'està acumulant feina per tots els flancs que tinc oberts, i crec que no els tindré controlats fins, com a mínim, desembre (això espero!)

L'altre dia llegint un dels meus blocs de lectura setmanal obligada http://blocs.mesvilaweb.cat/jmcervello
em vaig trobar un post referent a un dels no pocs accidents mortals succeïts al nostre país http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/67228 . Els accidents laborals sovint passen de llarg de les notícies dels diaris i, el que encara és més greu, també ho fan de les enquestes de sinistralitat laboral. Passen de llarg per la classificació actual dels accidents -greus, lleus i mortals- per la condició del treballador -assalariat, autònom o invisible. Moltes vegades els accidents classificats com a lleus podrien ser considerats com a greus. En nombroses ocasions els accidents patits pels treballadors autònoms (incloent-hi els autònoms forçosos) no apareixen en els registres, en especial quan parlem dels transportistes. Però el cas més frepant de la sinistralitat laboral és troba en els invisibles (aquells treballadors que no consten com a tals per no estar donats d'alta en la Seguretat Social) perquè la seva condició els impedeix registrar els accidents que poden patir.

Aquestes són només unes petites pinzellades ja que s'hi poden sumar moltes més: formació dels treballadors i dels empleadors; número ridícul d'inspeccions laborals.

En una altra ocasió parlaré d'un tema que va estretament lligat al de la sinistralitat laboral: la prevenció o com les empreses fan pagar un plus de protecció quan un treballador necessita un equipament més costós que el de bàsic protecció.

dimecres, 10 d’octubre de 2007

Botifarra

Des del 2004, cada cop que obro els diaris per la secció de política nacional espanyola o se m'acut posar una emissora d'àmbit estatal (ja sigui la pública, prisa o cope) no hi ha tertúlia que no siguem els protagonistes.
Ja n'hi ha prou que utilitzin a Catalunya perquè exterioritzin les seves pors i síndromes més profunds. Ja n'hi ha prou que siguem moneda de canvi per una campanya electoral que porta 4 anys en marxa. Ja n'hi ha prou que mostrin sense vergonya el seu desconeixement davant la cultura, la política i la societat catalanes.
La última (si és que no se m'escapa alguna de darrera hora) és Frankfurt. Ja fa ben bé un any que portem amb el tema. Aquí el debat era un (qui ha de ser convidat, quina és la seva utilitat, què s'ha de representar...) però a les espanyes el debat es centrava en un dels temes que entesten a un gran grup d'oportunistes, el català com a llengua (i en extensió, el català com a fet diferencial). Obviaré el tema, contingut i idoneïtat de la Fira que es prou complex i llarg com per dedicar un sol post que per cert, no vull desaprofitar l'ocasió de recomanar-vos el genial discurs d'en Monzó (i això que no és un dels meus escriptors favorits)http://www.rac1.org/
Així doncs, per desintoxicar-nos del nacionalisme espanyol que dia a dia trepitja més fort, us espero el divendres al Saló Rosa de l'Ateneu Familiar (Sant Boi de Llobregat).
Un petonàs ben fort sota la pluja (quan aprendrà a ploure???)

dimarts, 2 d’octubre de 2007

Immersió


Davant les corrents, agafem aire i submergim-nos. Davant el temporal que torna, submergim-nos. Quan la política ve dominada pels PPM (punching political messages, altrament dits, missatges polítics impactants), submergim-nos. Seguint Kertéstz (La Vanguardia, a la contra d'avui), submergim-nos en Europa, que de tant en tant ens pren com a model i ens anima a continuar existint http://www.racocatala.cat/articles/15061 .

diumenge, 16 de setembre de 2007

Encara és viu, malparits!


Ahir vaig acabar de llegir Gomorra (Empúries, 2007) de Roberto Saviano. Fugiré de les ressenyes habituals perquè aquest llibre ha estat comentat en tots els diaris i el seu escriptor ha estat mencionat i entrevistat en els MCM del nostre país (destaco l'entrevista que li va fer la Mònica Terribas).

Gomorra destapa la maquinària actual de la camorra napolitana. Els membres d'aquesta associació són més que les màfies tradicionalment reproduïdes pel cinema de Hollywood, són creadors d'un sistema de vida (econòmic, polític i social) que pocs poden defugir.

Quan llegeixes aquest llibre, que tot i ser un assaig enganxa des del primer moment, te n'adones que darrera de la supervivència d'aquest sistema està l'acceptació del mateix per part de qui no surten guanyant i el laissez faire d'aquells que poden beneficiar-s'hi.

Saviano és un napolità de pro, que estima la seva terra i no vol que mori enterrada en la merda de la camorra (el tema dels residus que el sistema enterra sota terra es prou frapant i ens posa en alerta (pàgines 329-351) la mati.

En resum, obra altament recomanable ja sigui per l'"atracció" del tema, per la rigorositat de les dades com per la necessitat que algú en parli.

Felicitats Saviano pel teu èxit de vendes en el nostre país, continua amb la teva tasca i no et deixis matar!

dijous, 13 de setembre de 2007

El perill de no respectar la deontologia d'una professió


No és cap novetat dir que estem en la societat de la sobre informació. En un temps i espai on tenim infinits mitjans d'informació al nostre abast. On la supervivència dels diferents mitjans de comunicació tradicionals ve donada pels suports financers o polítics que puguin tenir al darrera. Aquestes relacions mai són gratuïtes i la seva conseqüència és més dir la veu del seu amo que retransmetre allò que ha succeït.
No debatré sobre l'objectivitat però si que parlaré de la contrastació de la informació, cada cop menys freqüent en l'exercici periodístic actual.
Una de les finalitats dels col·legis professionals és preservar l'exercici dels professionals però també protegir a la mateixa professió.
Aquest matí vaig sentir l'entrevista que en Basté realitzava a un si més no sorprès i esturat Joel Joan arran de la publicació en més d'un mitjà escrit (entre ells LaVanguardia) on deien que ell havia dit al Fossar que era amic d'ETA.
Quan es posa un entrecomillat en un article vol dir reproducció literal de la persona a la què hom es refereix, per posar aquest entrecomillat es demana com a mínim que qui el reprodueixi escolti la dita declaració. Doncs bé, resulta que qui va difondre la informació fora una agència de notícies que tothom cità i ningú contrastà dita declaració. Sense paraules i sense comentaris. Malauradament aquesta no ha estat la primera vegada ni serà la darrera.
Espero que els Col·legis de periodistes treballin per recuperar la seva professió...

Un petó ben fort a les persones periodistes que encara creuen en la seva professió.

Per aquelles que no es prenen seriosament la seva professió adjunto un parell d'enllaços que no els hi aniria gens malament visitar.
http://periodistes.org/cat/CpcDocuments/CodiDeontologic.htm?elmenu=1
http://www.spj.org/ethicscodeSP.asp

diumenge, 9 de setembre de 2007

Bon cop de falç!



D'aquí 2 dies serà l'11,
Reivindicar drets, llibertats i sobirania popular sempre ha portat problemes. Mai aconseguir-los ha estat feina lleugera. Mai guanyar-los ha estat tasca d'uns quants. Per això, totes i tots hem de continuar treballant per a que l'horitzó estigui més proper ...

Au, jovent, deixeu la feina,
preparem-nos a sortir,
esmolem de pressa l'eina
per a quan toquin a ferir.
Per donar lo crit d'alerta
la campanya està amatent!
i abans d'hora ja es desperta
dins del cor l'enardiment.

Au,jovent! Via fora!
Via fora, sometent!

Eixa gent entravessada
que ho té tot empudegat:
eixa trepa ens ha robada
nostra pau i llibertat.
Mes ja els ve l'hora darrera,
ja els arriba l'escarment:
sortim tots a la cacera
d'aquests llops sens planyiment.

Au, jovent! Via fora!
Via fora, sometent!

Nostres feixes adobades
amb afany hem conreat
fins que, a còpia de suades,
hi hem fet créixer el nostre blat.
Aquest blat nos és la vida,
la família hi té el sostén,
i aquells lladres, en partida,
la collita ens van prenent.

Au, jovent! Via fora!
Via fora, sometent!


Per això totes i tots no hem d'oblidar.

Salut i Independència!


dimecres, 5 de setembre de 2007

Balmes: Ara sembla un carrer normal...


Veïnes i veïns de Vinyets,
per fi recuperem un carrer: Balmes. Adéu al safari que havíem de fer per sortir o entrar a la nostra ciutat. Adéu als sots coneguts i desconeguts que feien patir als nostres amortidors...
Ara podem passar una mica més tranquils, això sí, sense perdre el costum d'anar sortejant els cotxes que aparquen/estacionen en segona i tercera "fila".

diumenge, 2 de setembre de 2007

Fent la cua del pollastre


Benvolgudes i benvolguts blocaires (actius i passius),

Un dels primers indicadors de la tornada a la realitat -després d'uns dies de desconnexió- és tornar a fer la cua del pollastre a l'ast. Segur que cap de vosaltres em negarà que aquesta és una de les tradicions catalanes que tothom practica. I té la seva litúrgia: cap al migdia o matí (en funció de la nit anterior, és clar) una s'arrosega fins a la rostisseria de costum i encarrega l'àpat (mig pollastre, canelons, patates, all i oli...) i li donen un paperet amb un numeret (i no exagero perquè el paper acostuma a ser més petit que un post-it) el qual conservarà fins arribar l'hora de dinar ja que si t'oblides del numeret poder et quedes sense el tec!
Arriben les 14 hores i corrents a fer cua pel pollastre, ja que si arribes més tard de les 15h, l'encàrrec no te'l guarden...
No cal més que passejar per Sant Boi un diumenge cap aquesta hora i veure les diferents cues del pollastre. Si senyores i senyors, la cua del pollastre una de les nostres tradicions que mantenim (amb el costum i la constància) amb major orgull.

Per cert, a Galícia tenim una tradició semblant. Enlloc de fer la cua del pollastre la fem del polbo a feira (més conegut com pop a la gallega), sens dubte imprescindible tastar-ho.

No comentaré les notícies polítiques esdevingudes aquests dies de desaparició voluntària del bloc, ja que, en fred, els posts perden el seu interès tant per qui l'escriu com per qui ho llegeix. Només un petit recordatori entorn a l'apagada a diferents llocs del nostre territori (més enllà de Barcelona també es varen quedar sense electricitat) i una petita esperança (dintre de poc ens haurem d'encomanar als sants) per què les comunicacions (viàries i ferroviàries en aquest particular) del nostre país funcionin com hauria de ser normal.

Apa noies i nois, salut i bon començament de curs (per qui hagi tingut vacances)!!!

dijous, 2 d’agost de 2007

Recomanacions estiuenques. La tirania del Poder.






Sovint confonem el Poder amb l'autoritat. Sovint acceptem que l'home és bo per naturalesa i ens imaginem que tot aniria millor si el que pateix la tirania del poder el
tingués i el pogués exercir.

Poques vegades podem observar aquest supòsit i hem de recórrer a la ficció per tal de testar la situació. En aquest sentit us recomano dues pel·lícules que mereixen ser visionades: Das Experiment -pel·lícula alemana sobre un experiment sociològic realitzat a una universitat- i Dogville -meravellosa i sorprenent pel·lícula de Lars Von Trier sobre la misèria humana-. Tant a Dogville com a Das Experiment ens donen una resposta: "els sotmesos a una tirania absoluta del poder, un cop l'adquireixin en el mateix grau, l'exerciran de manera més brutal i tirànica".

Per a completar aquesta qüestió, i aprofitant que som a l'estiu i tenim més dies d'oci, us recomano la lectura d'un petit article de l'antropòleg Marvin Harris publicat a Alianza Cien: "Jefes, cabecillas, abusones" on realitza un recorregut històric i cultural sobre les diferents tipologies de caps i com al llarg del temps han anat sent acceptats pels seus subordinats.

Què passaria si estant en la situació dels personatges oprimits de Dogville o Das Experiment, se'ns donés la possibilitat d'exercir el poder? Podríeu dir amb rotunditat que no faríeu el mateix? El fet que en un moment donat hagin estat oprimits els hi exculpa de l'exercici tirànic del poder? Rumieu-hi i si voleu comencem la xerrada...




Relacionat amb l'exercici i l'ús del Poder...
Servint-me d'aquest mitjà de comunicació vull manifestar el meu rebuig a la visita Mr Marshall del president Zapatero. Si-us-plau prou de donar la imatge de colonitzats agraïts perquè ens ve a visitar el líder de la metròpoli en aquests moments delicats. Prou de demanar almoina!

dimecres, 1 d’agost de 2007

Lume


Llegint i mirant les imatges dels incendis de Gran Canària em ve a la ment l'estiu del 2006 a Galícia. Galícia cremava. Dia a dia apareixien nous focs. Les imatges eren esfereïdores, primer la desesperació dels veïns, després la cerca de les causes i finalment el disseny de la prevenció perquè això no tornés a succeir. Jo hi era a prop d'Ourense la nit que es va encerclar pel foc. Les hipòtesi dels incendis eren del tot variades, tot i que cada cop prenien més força les de tipus personal i polític. L'ambició i la cobdícia d'alguns propietaris de les terres cal·lificades de muntanyoses i l'atac al PSdG i BNG que havien aconseguit noves alcaldies i paulatinament feien desaparèixer la majoria absoluta del PP a Galícia. L'hemeroteca d'aquells dies estaven plenes d'especulacions...

Passà l'estiu, passaren els debats i taules rodones (tota una novetat al canal públic gallec) però, de nou (com succeí amb el Prestige), deixem a l'atzar que allò no torni a ocórrer.

Malauradament crec que a Gran Canària passarà el mateix. En un primer moment el focus mediàtic portarà un conjunt de promeses polítiques que algunes arribaran però d'altres es perdran pel camí.

dilluns, 30 de juliol de 2007

1 dia i 1 any


A les 12 del matí agafava a Frankfurt un avió cap a l'aeroport del Prat. Vaig arribar a Sant Boi a les 2 de la matinada. A mi també em va agafar la vaga i el següent caos a l'aeroport. D'aquesta experiència et queda la impotència i la capacitat de treball en grup que podem tenir els ciutadans indefensos en aquestes situacions. Un petó i una abraçada a totes aquelles persones que varem patir el caos a l'aeroport.

dimecres, 25 de juliol de 2007

Galiza Ceibe



Per a totes les gallegues i gallecs. Visca la Terra e unha forta aperta.

Os Pinos.

¿Qué din os rumorosos

na costa verdecente

ao raio transparente

do prácido luar?

¿Qué din as altas copas

de escuro arume arpado

co seu ben compasado

monótono fungar?

Do teu verdor cinguido

e de benignos astros

confín dos verdes castros

e valeroso chan,

non des a esquecemento

da inxuria o rudo encono;

desperta do teu sono

fogar de Breogán.

Os bos e xenerosos

a nosa voz entenden

e con arroubo atenden

o noso ronco son,

mais sóo os iñorantes

e féridos e duros,

imbéciles e escuros

non nos entenden, non.

Os tempos son chegados

dos bardos das edades

que as vosas vaguedades

cumprido fin terán;

pois, donde quer, xigante

a nosa voz pregoa

a redenzón da boa

nazón de Breogán.

dimarts, 24 de juliol de 2007

Fernando Ferrín


A l'atenció del Sr. Fernando,
Al marge del seu codi moral i ètic, al marge del que consideri correcte moralment vostè té una feina que, com totes, disposa d'unes eines i unes normes que vostè no pot defugir.
Els arguments que sostenen la seva sentència demostren que la finalitat de la mateixa no ha estat cercar el millor per dues nenes sinó postular sobre com, segons el seu parer, s'hauria de regular al col·lectiu gai.
Sr. Fernando, ho sento, però aquesta no és la seva feina. Vostè ha d'acatar el marc legal vigent. En absència de sentit comú (com vostè acaba de demostrar) li recomano que abandoni la seva feina, vagi cap a l'oficina d'ocupació més propera i cerqui alguna que li sigui més propera a la seva manera de pensar. Li recomano per la seva salut i per la nostra tranquil·litat.

A continuació us citaré algunes de les perles de la sentència del sr. Fernando, magistrat del jutgat de primera instància n.9 de Múrcia, on atorga de forma provisional la custòdia de dues nenes al seu pare perquè la seva mare comparteix la seva vida amb una altra dona.

1. que la mare tingui una parella del mateix sexe "influeix negativament en l'educació i creixement harmònic"

2. si les filles comparteixen sostre amb la seva mare i la seva parella dona "augmentarà sensiblement el risc" que les filles esdevinguin lesbianes.

I per acabar amb el surrealisme (i que em perdonin els surrealistes que no es mereixen compartir espai amb determinats individus) la sentencia sentencia que 3. "La mare haurà d'escollir entre les filles i la parella".

No calen comentaris, no calen calificatius, la sentència i el sr. Fernando es retraten sols.

(I després diran que hem de respectar les sentències judicials...)

diumenge, 22 de juliol de 2007

"Too much of a politician"



Mig acceptant que vivim mirant de reüll als Estats Units ...

Tot llegint el diari aquest diumenge al matí prenent el tallat de rigor, m’he fixat en la ressenya que feien d’una enquesta realitzada pel NYT i la CBS sobre la única candidata a les primàries demòcrates, Hillary Rodham Clinton.

Aquesta enquesta ( http://www.nytimes.com/2007/07/20/us/politics/20poll.html) emmarcada en el llarg procés electoral estadounidenc -les eleccions presidencials tindran lloc el novembre de 2008- dibuixava el possibles suports que podria comptar Hillary per arribar a ser la candidata demòcrata, però sobretot, descrivia quins eren els atributs positius i negatius que els electors trobaven d'aquesta candidata.

En general els resultats no són del tot sorprenents. Les dones recolzen més la seva candidatura que els homes -tot i que la majoria dels enquestats declaren que el sexe del candidat no és un determinant per a la seva elecció-; els electors demòcrates la veuen amb més possibilitats d'arribar a la presidència que liberals i republicans; els electors amb menor renda i els joves són els que tenen una opinió favorable... El que realment em sorprèn d'aquesta enquesta és un dels atributs negatius conferits a Mrs.Rodham.

El 12% dels enquestats (tant homes com dones) consideraven, com atribut negatiu, que Hillary era massa política. Ens trobem, de nou, amb la maledicció i contradicció de la política actual. Per presentar-te a unes eleccions en un règim "democràtic" has de fer veure que no ets polític, que no t'agrada la política, que no t'apassiones per ella?

Perdoneu-me, però no ho vull entendre. No vull acceptar la corrent d'opinió generalitzada (i que sabem qui són els més interessats en publicitar-la) que la política és un atribut negatiu. No vull imaginar a una classe política que margini a la Política.

(suposo que no serà la darrera nota entorn la degradació de l'exercici de la Política, i no parlem si entrem a llegir les enquestes realitzades al nostre país entorn la valoració de la Política i de la classe política... ).


divendres, 20 de juliol de 2007

PENÉLOPE

"Un paso adiante e outro atrás, Galiza,
e a tea dos teus soños non se move.
A espranza nos teus ollos se espreguiza.
Aran os bois e chove.

Un bruar de navíos moi lonxanos
che estrolla o sono mol coma unha uva.
Pro ti envólveste en sabas de mil anos,
e en sonos volves a escoitar a chuva.

Traguerán os camiños algún día
a xente que levaron. Deus é o mesmo.
Suco vai, suco vén, ¡Xésus María!,
e toda cousa ha de pagar seu desmo.

Desorballando os prados como sono,
o Tempo vai de Parga a Pastoriza.
Vaise enterrando, suco a suco, o Outono.
¡Un paso adiante e outro atrás, Galiza! "

Xosé María Díaz Castro, Nimbos.