Botifarra

Des del 2004, cada cop que obro els diaris per la secció de política nacional espanyola o se m'acut posar una emissora d'àmbit estatal (ja sigui la pública, prisa o cope) no hi ha tertúlia que no siguem els protagonistes.
Ja n'hi ha prou que utilitzin a Catalunya perquè exterioritzin les seves pors i síndromes més profunds. Ja n'hi ha prou que siguem moneda de canvi per una campanya electoral que porta 4 anys en marxa. Ja n'hi ha prou que mostrin sense vergonya el seu desconeixement davant la cultura, la política i la societat catalanes.
La última (si és que no se m'escapa alguna de darrera hora) és Frankfurt. Ja fa ben bé un any que portem amb el tema. Aquí el debat era un (qui ha de ser convidat, quina és la seva utilitat, què s'ha de representar...) però a les espanyes el debat es centrava en un dels temes que entesten a un gran grup d'oportunistes, el català com a llengua (i en extensió, el català com a fet diferencial). Obviaré el tema, contingut i idoneïtat de la Fira que es prou complex i llarg com per dedicar un sol post que per cert, no vull desaprofitar l'ocasió de recomanar-vos el genial discurs d'en Monzó (i això que no és un dels meus escriptors favorits)http://www.rac1.org/
Així doncs, per desintoxicar-nos del nacionalisme espanyol que dia a dia trepitja més fort, us espero el divendres al Saló Rosa de l'Ateneu Familiar (Sant Boi de Llobregat).
Un petonàs ben fort sota la pluja (quan aprendrà a ploure???)