diumenge, 5 d’octubre de 2008

Dones en moviment


Aquesta setmana he pogut participar a 2 molt bones xerrades que tenien com a agent participant la dona. Per una banda, dimecres va tenir lloc la primera conferència del cicle "Joventut, Gènere i Mercat de treball" Aquesta tenia com a encapçalament "les dones joves al mercat de treball" i com a ponent la professora Teresa Torns (membre del Centre d'Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) ). Discriminació laboral, segregació horitzontal i vertical, dificultats a l'hora de conciliar maternitat i vida laboral.... problemes que ens sonen una i altra vegada, però que mai trobem sortida.

Davant d'aquesta música que ja ens sona, cal afegir el menysteniment del treball no remunerat, de la cura a persones dependents (menysteniment en l'entorn social, personal i laboral), del valor del temps (la importància de les polítiques de temps en entorns laborals i comunitaris)...

No vam sortir excessivament pessimistes, ja que, com sempre, la sortida a aquest cercle viciós resta en les nostres mans: estratègia europea per a la conciliació, la professionalització de les tasques de cura, la introducció de les polítiques de temps en les negociacions col·lectives, el creixent valor de la política de gènere en la política ocupacional, la renovació del contracte social (tenint en compte: jornades laborals; les noves migracions; les relacions domèstiques...).

I divendres, tingué lloc la xerrada "Ni pecat ni delicte. L'avortament un dret." a la seu nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya. Aquesta xerrada comptà amb una taula d'excepció: Monserrat Tur (jurista); Cristina Martínez (llevadora); Joan Tardà (membre de la subcomissió que portarà a terme el debat de reforma de la llei de l'avortament) i Imma Cunyat (secretària de la dona d'ERPV i testimoni, en primera mà, de l'assetjament judicial a les autoinculpacions al País Valencià).

No reproduiré tot el que vam parlar en aquesta xerrada com tampoc dedicaré aquestes línies a parlar perquè l'avortament ha de ser un dret de les dones. Ja n'he parlat en anteriors ocasions i, molt em temo, que n'hauré de parlar en d'altres. Només reproduiré les sensacions i reflexions que em sorgiren i em sorgeixen quan surt aquest tema a debat:

1. No és baladí, i hem de ser molt curosos (tota la societat) i honestos (sense hipocresies).
2. Les perjudicades, com sempre, seran aquelles dones que només puguin accedir al sistema de salut pública.
3. Fem cas dels informes de la OMS, dels comitès de Bioètica abans de realitzar qualsevol judici de valor ( i no tant de la moral, que molt em temo que jugarà un paper massa important)
4. Totes tenim clar que la salut i l'educació sexual és quelcom indispensable. En cap cas, considerem l'avortament com un acte gratuït, darrera sempre es troben situacions personals tràgiques.
5. Fugim de groguerismes i, reitero, seguim curosos amb les nostres afirmacions, aquí, les perjudicades som les dones.
6. Ja sabem que no és un tema políticament sucós però, ho sento, com mai, som responsables, com mai, hem de saber exercir amb responsabilitat l'acció política.