Notes musicals

Aquest mes he tingut un contacte amb la música en directe més proper que mai.
Primer, un casament ple d'adaptacions musicals (música en directe i d'orquestra) que mostraven més que mai com la música és corretja de transmissió de qualsevol tipus d'emoció.
Segon, l'Altaveu. El seu cartell ha estat ressenyat arreu la cita, com mai, ha estat ineludible (s'ha anat on s'ha pogut).
Tercer, el BAM. Aquest any, l'antiga fàbrica damm ha estat seu d'uns concerts que mostraven que la nostra música està més viva que mai. A més, si llegíem el cartell complet del BAM, podríem també trobar la presència del Baix Llobregat ...

Res més, us deixo amb una petita mostra.
http://www.youtube.com/watch?v=jtEE4JpX0GI

Nosaltres. Perplexos i acomplexats?

Avui ens aixequem amb el ressò de l'anuari de l'Associació Catalana de Sociologia: Societat Catalana 2008

Les diferents emissores de ràdio es feien ressò de les declaracions d'Oriol Homs on deia que Catalunya no ha sabut reaccionar als nous temps, que els catalans es senten perplexos davant aquesta realitat.

Realment no hagués fet menció aquí si no fos per com els diferents MCM han reproduït les conclusions d'aquest informe, i, en especial de com ho ha fet elpaisdigital.

El País comença la notícia amb el titular: "Catalunya, un país perplejo porque ya no es motor de España" i senyala en negreta i de manera reiterada les expressions: "desorientación"; "dormidos en los laureles" o "desafección".

Si et llegeixes l'article amb tota la innocència del món i amb desconeixement de les relacions estat-Catalunya, pots arribar a estar-hi d'acord. Però si contextualitzem l'article i la informació que de l'anuari s'extreu, podrem interpretar que l'enlentiment de l'economia catalana és causa de la mala política catalana i de la poca implicació del capital i empresariat català.

Si fos així estaríem acceptant que som totalment sobirans en la presa de decisions polítiques, que podem disposar dels nostres tributs i distribuir-los com creguem convenient. Si fos així, acceptaria l'article, acceptaria el fet que no hem estat capaços d'aprofitar l'etapa de creixement de la nostra economia, acceptaria el fet que hem deixat de ser motors de l'economia peninsular per no haver sabut gestionar els nostres recursos.


De fet, i com sempre, si es consulta la font original i deixem de banda els grans titulars (que si més no m'han empès a llegir-ho), l'Anuari de l'ACS és un bon document de consulta de l'estat de la qüestió catalana en les àrees d'ocupació; governabilitat; economia; població, territori i estructura social; educació; benestar i sanitat; societat civil i ciutadania. (ara mateix tenim disponible, i de manera gratuïta, l'anuari del 2007).

p.s. I dic jo, ens sentim perplexos i acomplexats més que la resta del món? Serà aquest el nostre fet diferencial? Ho dubto, dubto que els i les catalanes ens sentim acomplexats. Perplexos? Depèn davant què. Tot i que ja estem acostumats a les perplexitats (només resta donar una ullada cap al centre de la península).