No hi ha millor dia que el d'avui per a reivindicar un panteó català.
En la meva primera i única visita a París (hi tornaré de ben segur!) un dels monuments que tenia a la llista d'imprescindibles era el Pantheón, i no va decebre, al contrari. Des del principi em va envair una enveja sana que ressorgeix cada cop que ho recordo.
Entres al Panteó i la solemnitat de l'edifici et fa comportar-te a tu també de manera solemne, i si pensem en el què significa, l'alè se't conté fins que els pulmons et demanen aire.
El Panteó tot i ser pensat en un inici com un edifici religiós, la revolució francesa el converteix en edifici nacional destinat "aux grandes hommes, la patrie reconnaissante", però de nou, i sota l'imperi de Napoleó, torna el seu caire religiós. No serà fins la 3a República i la mort de Víctor Hugo que el monument torna al seu caire republicà.
Des de llavors, el Panteó homenatja als grans homes de la república reservant-los un lloc d'honor a la cripta del Panteó. L'entrada dels grans homes al panteó ve precedit per una gran cerimònia on els ciutadans de la república els hi reten el darrer homenatge.
En aquesta cripta podem trobar a :Voltaire, Rousseau, Jaurès, Marat, Zola, el matrimoni Curie, Louis Braille, el matrimoni Berthelot , René Cassin, André Malraux, Alejandro Dumas... 27 francesos ilustres, polítics, escriptors, científics o membres de la resistència.
La única crítica a aquest monument i el que significa és l'absència de les grans dones de la república, malauradament estic una mica peix en cultura francesa, però tot i així se'm poden venir a la ment 27 grans dones de la república. Així que senyor Fillon esmeni la plana!
Des d'un dia de difunts somio un dia en el que pugui passejar pel passadís de la cripta d'un edifici republicà i pugui retre homenatge als grans homes i dones de la república catalana.
Si us voleu donar un volt Pantheón
(però, sens dubte, sempre és millor anar-hi)
