dimarts, 28 d’abril del 2009

En el centenari del naixement de Simone Weil


Avui a les 17.30h a Can Jordana es va fer un acte homenatge a Simone Weil. Amb la conducció de la professora Rosa Rius, vam recórrer la vida i obra de Simone. Per aquelles i aquells que no conegueu a aquesta dona us animo fervorosament a que us hi apropeu (no decebrà ni la seva lectura ni les seves experiències vitals).

Aquí no diré res de la Simone, només que ella i Hannah Arendt són les meves pensadores de capçalera, tot un referent d'acció política i respecte per la raça humana (com va dir una de les assistents a l'acte).

El que si esmentaré serà la sessió de lectura pública que vam compartir totes les assistents a la jornada (totes les assistents érem dones). De fet, pensava que aquesta jornada seria difícil per quelcom que no hagués llegit mai a Weil (com va reconèixer Rius, la lectura de Weil no és lleugera) i poder no arribaríem al centre de la seva obra. Però afortunadament em vaig equivocar. Quan va començar la lectura de fragments de la seva obra (que llegien diferents assistents a l'acte) moltes de nosaltres assentíem i ens emocionàvem. Però el millor baròmetre fou el torn obert de paraula. Sorprenia com dones que no s'havien apropat mai al pensament de Simone Weil compartien les paraules de la seva obra i admiraven les decisions i accions d'aquesta dona (en especial la seva vida a la fàbrica i els seus escrits sobre la guerra).

L'atenció (l'attendre) com la facultat humana més important en el coneixement de la veritat, va ser un dels conceptes que més va calar i que des d'aquesta nota voldria mencionar. Simone reivindicava (o així ho vam entendre) la concentració o la dedicació concentrada als diferents assumptes. Més enllà d'un determinat període de temps perdem la concentració i per tant l'interès, l'atenció. Aplicat a la nostra vida diària i més enllà de les excepcions podem aplicar aquest concepte com un argument més en contra de la cultura del presencialisme, del fer hores per fer-les.

En fi, de Simone podem aprendre molt, però el que destacaria i el que segueix i m'anima a tenir-la com a referent és la seva concepció de llibertat, de cerca de la veritat, d'aprenentatge continu, la seva acció i pensament polítics i com no, el seu amor cap a l'ésser humà.

No volia acabar sense agrair la iniciativa d'aquest homenatge, sense agrair la participació i assistència activa de totes les dones que hi van ser-hi, que es van animar a participar i a reflexionar sobre el pensament i la vida de Simone Weil. Moltes gràcies i a continuar (queden moltes grans pensadores per a llegir i compartir)!