Recomanacions estiuenques. La tirania del Poder.

Sovint confonem el Poder amb l'autoritat. Sovint acceptem que l'home és bo per naturalesa i ens imaginem que tot aniria millor si el que pateix la tirania del poder el
tingués i el pogués exercir.

Poques vegades podem observar aquest supòsit i hem de recórrer a la ficció per tal de testar la situació. En aquest sentit us recomano dues pel·lícules que mereixen ser visionades: Das Experiment -pel·lícula alemana sobre un experiment sociològic realitzat a una universitat- i Dogville -meravellosa i sorprenent pel·lícula de Lars Von Trier sobre la misèria humana-. Tant a Dogville com a Das Experiment ens donen una resposta: "els sotmesos a una tirania absoluta del poder, un cop l'adquireixin en el mateix grau, l'exerciran de manera més brutal i tirànica".

Per a completar aquesta qüestió, i aprofitant que som a l'estiu i tenim més dies d'oci, us recomano la lectura d'un petit article de l'antropòleg Marvin Harris publicat a Alianza Cien: "Jefes, cabecillas, abusones" on realitza un recorregut històric i cultural sobre les diferents tipologies de caps i com al llarg del temps han anat sent acceptats pels seus subordinats.

Què passaria si estant en la situació dels personatges oprimits de Dogville o Das Experiment, se'ns donés la possibilitat d'exercir el poder? Podríeu dir amb rotunditat que no faríeu el mateix? El fet que en un moment donat hagin estat oprimits els hi exculpa de l'exercici tirànic del poder? Rumieu-hi i si voleu comencem la xerrada...




Relacionat amb l'exercici i l'ús del Poder...
Servint-me d'aquest mitjà de comunicació vull manifestar el meu rebuig a la visita Mr Marshall del president Zapatero. Si-us-plau prou de donar la imatge de colonitzats agraïts perquè ens ve a visitar el líder de la metròpoli en aquests moments delicats. Prou de demanar almoina!

Lume

Llegint i mirant les imatges dels incendis de Gran Canària em ve a la ment l'estiu del 2006 a Galícia. Galícia cremava. Dia a dia apareixien nous focs. Les imatges eren esfereïdores, primer la desesperació dels veïns, després la cerca de les causes i finalment el disseny de la prevenció perquè això no tornés a succeir. Jo hi era a prop d'Ourense la nit que es va encerclar pel foc. Les hipòtesi dels incendis eren del tot variades, tot i que cada cop prenien més força les de tipus personal i polític. L'ambició i la cobdícia d'alguns propietaris de les terres cal·lificades de muntanyoses i l'atac al PSdG i BNG que havien aconseguit noves alcaldies i paulatinament feien desaparèixer la majoria absoluta del PP a Galícia. L'hemeroteca d'aquells dies estaven plenes d'especulacions...

Passà l'estiu, passaren els debats i taules rodones (tota una novetat al canal públic gallec) però, de nou (com succeí amb el Prestige), deixem a l'atzar que allò no torni a ocórrer.

Malauradament crec que a Gran Canària passarà el mateix. En un primer moment el focus mediàtic portarà un conjunt de promeses polítiques que algunes arribaran però d'altres es perdran pel camí.