Fent la cua del pollastre

Benvolgudes i benvolguts blocaires (actius i passius),

Un dels primers indicadors de la tornada a la realitat -després d'uns dies de desconnexió- és tornar a fer la cua del pollastre a l'ast. Segur que cap de vosaltres em negarà que aquesta és una de les tradicions catalanes que tothom practica. I té la seva litúrgia: cap al migdia o matí (en funció de la nit anterior, és clar) una s'arrosega fins a la rostisseria de costum i encarrega l'àpat (mig pollastre, canelons, patates, all i oli...) i li donen un paperet amb un numeret (i no exagero perquè el paper acostuma a ser més petit que un post-it) el qual conservarà fins arribar l'hora de dinar ja que si t'oblides del numeret poder et quedes sense el tec!
Arriben les 14 hores i corrents a fer cua pel pollastre, ja que si arribes més tard de les 15h, l'encàrrec no te'l guarden...
No cal més que passejar per Sant Boi un diumenge cap aquesta hora i veure les diferents cues del pollastre. Si senyores i senyors, la cua del pollastre una de les nostres tradicions que mantenim (amb el costum i la constància) amb major orgull.

Per cert, a Galícia tenim una tradició semblant. Enlloc de fer la cua del pollastre la fem del polbo a feira (més conegut com pop a la gallega), sens dubte imprescindible tastar-ho.

No comentaré les notícies polítiques esdevingudes aquests dies de desaparició voluntària del bloc, ja que, en fred, els posts perden el seu interès tant per qui l'escriu com per qui ho llegeix. Només un petit recordatori entorn a l'apagada a diferents llocs del nostre territori (més enllà de Barcelona també es varen quedar sense electricitat) i una petita esperança (dintre de poc ens haurem d'encomanar als sants) per què les comunicacions (viàries i ferroviàries en aquest particular) del nostre país funcionin com hauria de ser normal.

Apa noies i nois, salut i bon començament de curs (per qui hagi tingut vacances)!!!

Recomanacions estiuenques. La tirania del Poder.

Sovint confonem el Poder amb l'autoritat. Sovint acceptem que l'home és bo per naturalesa i ens imaginem que tot aniria millor si el que pateix la tirania del poder el
tingués i el pogués exercir.

Poques vegades podem observar aquest supòsit i hem de recórrer a la ficció per tal de testar la situació. En aquest sentit us recomano dues pel·lícules que mereixen ser visionades: Das Experiment -pel·lícula alemana sobre un experiment sociològic realitzat a una universitat- i Dogville -meravellosa i sorprenent pel·lícula de Lars Von Trier sobre la misèria humana-. Tant a Dogville com a Das Experiment ens donen una resposta: "els sotmesos a una tirania absoluta del poder, un cop l'adquireixin en el mateix grau, l'exerciran de manera més brutal i tirànica".

Per a completar aquesta qüestió, i aprofitant que som a l'estiu i tenim més dies d'oci, us recomano la lectura d'un petit article de l'antropòleg Marvin Harris publicat a Alianza Cien: "Jefes, cabecillas, abusones" on realitza un recorregut històric i cultural sobre les diferents tipologies de caps i com al llarg del temps han anat sent acceptats pels seus subordinats.

Què passaria si estant en la situació dels personatges oprimits de Dogville o Das Experiment, se'ns donés la possibilitat d'exercir el poder? Podríeu dir amb rotunditat que no faríeu el mateix? El fet que en un moment donat hagin estat oprimits els hi exculpa de l'exercici tirànic del poder? Rumieu-hi i si voleu comencem la xerrada...




Relacionat amb l'exercici i l'ús del Poder...
Servint-me d'aquest mitjà de comunicació vull manifestar el meu rebuig a la visita Mr Marshall del president Zapatero. Si-us-plau prou de donar la imatge de colonitzats agraïts perquè ens ve a visitar el líder de la metròpoli en aquests moments delicats. Prou de demanar almoina!

Lume

Llegint i mirant les imatges dels incendis de Gran Canària em ve a la ment l'estiu del 2006 a Galícia. Galícia cremava. Dia a dia apareixien nous focs. Les imatges eren esfereïdores, primer la desesperació dels veïns, després la cerca de les causes i finalment el disseny de la prevenció perquè això no tornés a succeir. Jo hi era a prop d'Ourense la nit que es va encerclar pel foc. Les hipòtesi dels incendis eren del tot variades, tot i que cada cop prenien més força les de tipus personal i polític. L'ambició i la cobdícia d'alguns propietaris de les terres cal·lificades de muntanyoses i l'atac al PSdG i BNG que havien aconseguit noves alcaldies i paulatinament feien desaparèixer la majoria absoluta del PP a Galícia. L'hemeroteca d'aquells dies estaven plenes d'especulacions...

Passà l'estiu, passaren els debats i taules rodones (tota una novetat al canal públic gallec) però, de nou (com succeí amb el Prestige), deixem a l'atzar que allò no torni a ocórrer.

Malauradament crec que a Gran Canària passarà el mateix. En un primer moment el focus mediàtic portarà un conjunt de promeses polítiques que algunes arribaran però d'altres es perdran pel camí.