Precampanya (1)

Com tots haureu observat aquests dies els de CiU ens han inundat amb OPIs amb l'eslògan general "Respectaran Catalunya" i els següents missatges electorals:

1. "La gent no se'n va del seu país per ganes, sinó per gana. A Catalunya no hi cap tothom"

2. "Ens hem equivocat! S'han de recuperar valors com el respecte, l'esforç, l'autoritat, la disciplina... a la família, l'escola i la societat"

3. "A Catalunya se'ns respecta menys que abans. Això s'ha d'acabar"

Estar clar que aquesta campanya volia perseguir ser provocadora (pel contingut dels missatges) i se'n parlés d'ella (per la presència). Per cansament i avorriment no entraré a debatre els 2 primers missatges, crec que de tant provocadors entren de ple en la frivolitat.

Si llegíssim els missatges sense tenir informació del remitent, clarament ubicaríem els missatges a un partit conservador, nacionalista i ubicat en l'eix dreta de l'escala ideològica. En aquest sentit, veiem com l'estratègia d'aquesta campanya és captar al nucli dur de l'electorat i reivindicar la seva identitat, el seu perfil propi dins el sistema de partits actual.

Respecte als colors triats i la utilització del blanc i negre: respecten l'estratègia de la campanya anterior, Duran centre de la campanya, imatge de professional i lleugerament proper (tot i marcant una certa distància amb la taula de frontera).

Un apunt d'humor...
si tornem al tercer missatge, aquí va la primera reflexió que vaig fer en el moment de llegir-ho de passada en el metro de Sants:

3. "A Catalunya se'ns respecta menys que abans. Això s'ha d'acabar"

si mires només això (sense l'eslògan general) i penses en CiU, la lectura és forçosa: A Catalunya respecten a CiU menys que abans.

Qui sap si volien transmetre també aquest missatge...

Avortament lliure i gratuït

sembla mentida que encara al 2008 estiguem lliutant per això...
http://www.caladona.org/avortamentlliureigratuit/convocatoria_dretavortament_230108.pdf

Involució

Seguint la veta de l'agenda política i mediàtica vacacional, aquesta setmana ha estat farcida de diferents proves de la involució social i política que estem vivint:

1. "en defensa de la família": amb la col·laboració divina, la jerarquia eclesiàstica i els grups de pressió que els hi acompanyen (opus i derivats) fan ressorgir una campanya en defensa dels valors tradicionals de la família. I em pregunto, què hi ha darrera d'aquest afany protagonista de la jerarquia eclesiàstica?

2. 70è aniversari: com final de festa es celebra l'aniversari de Juan Carlos. L'assistència és un èxit, el ressò encara més. Tots els mitjans que es fan ressò de l'acte venen d'una prèvia de sentits reportatges d'homenatge. Tots ells amb 2 punts en comú: afany en elogiar la seva figura i esforç en ridiculitzar a aquells que la qüestionen.

3. i per acabar, la lletra de l'himne ejpañol

per treure'ns aquest mal sabor de boca, un parell de recomanacions i suggeriments

1. la lectura de l'editorial de Marta Rojals en homenatge a 2 donasses: Simone de Beauvoir i la seva àvia.
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2691165

2. la pel·lícula "gone,baby,gone". Excel·lent opera prima de B.Affleck. Retrat cru de les societats occidentals contemporànies, amb un final que obre el debat de manera escarnissada, sense complexes i sense correccions, preguntant-nos... i tu, que faries?

Any de traspàs

Com tots sabem 2008 és un any de traspàs. 366 dies que donaran per molt o per poc segons els sabem aprofitar i sobretot gaudir.

El primer trimestre tindrem les eleccions a les corts generals de l'estat espanyol. Caldrà que molta gent reflexioni sobre la importància d'aquests comicis, un resultat o un altre, una coalició o una altra farà ballar el pes de negociació del nostre país. No cal dir que 2008 serà molt important per a nosaltres, tenim molts temes que dependran dels resultats del 9 de març. Un d'ells, i, un dels més rellevants per a poder fer feina, la negociació del finançament i la subsegüent LOFCA.
El 9 de març el protagonista és clar, la ciutadania. La ciutadania amb dret a vot, té el poder de decidir, té el dret de decidir, té el deure de decidir.

En el traspàs d'aquest any haurem d'enfrontar-nos amb la crisi econòmica (atur; inflació; euribor...) ; la pressió hipotecària; el col·lapse viari, ferroviari i aeri; la sequera...

Tot i això, no desesperem, no ens enfonsem i acostumem a la fatalitat. Fem mans i mànigues i trobem la manera de transformar la possibilitat en realitat!

A totes, feliç any de traspàs.

Lucia

(ah, i recordeu, un escó vé d'un vot)