diumenge, 29 de març de 2009

La importància del diàleg


Aquest divendres he assistit a dues xerrades que es realitzaven a Sant Boi. Dones i crisi realitzada per l'associació EMI i la Batalla de l'Ebre convocada per Òmnium.

Tot i que puguin semblar (i ho són) de temàtiques radicalment diferents, tingueren un punt en comú: la importància de l'intercanvi i col·laboració entre les persones.

La xerrada d'EMI es va convertir de manera automàtica en una taula de treball de les dones que haviem assistit. De mica en mica vam parlar sobre com veiem la situació econòmica actual, de quines eren les causes i del per què les dones estaven en una clara i objectiva pitjor situació. Un cop feta la diagnosi vam començar en treballar sobre de quina manera enfrontar la situació des del nostre dia a dia. Un primer pas consensuat va ser el de la pròpia percepció. El primer que calia fer era veure el nostre got (les nostres perspectives laborals) mig ple. Després veure de quina manera podem millorar la nostra situació econòmica i laboral (com cercar feina, de quina manera afrontar la cerca de feina...) i finalment vam dissenyar un primer esquema de cursos de formació que podien ser d'utilitat a les membres i usuàries de l'associació EMI.

En general, va ser una taula de treball força enriquidora. Potser l'èxit radicava en la configuració de la mateixa (dones de diferents sectors i diferents experiències vitals i professionals), però sobretot perquè vam acceptar la posició de sortida però de seguida vam veure necessari afrontar-ho i intentar trobar maneres de sortir-ne amb les menys ferides possibles.

A les 20h a Cal Sílio en Ramon Codina presentava la sessió prèvia a la sortida als Escenaris de la Batalla de l'Ebre. La sala era plena, abans de començar la presentació de l'itinerari de la sortida del diumenge ens va introduir en el món de recerca i recuperació de la memòria històrica. El que ens va animar i sobtar a tots els assistents va ser la importància que li va donar al nostre paper individual en la recuperació de la memòria històrica. Recuperació que va més enllà de relats i fets històrics, recuperació que ha de començar per la vindicació de la transmissió oral. S'ha de recuperar el costum de la tradició oral, el parlar entre pares,mares, avis, àvies i fills. S'ha de parlar de les anècdotes familiars, dels hàbits, dels menjars, de les excursions, de les festes. Recuperar el valor de la transmissió oral és la única manera de no oblidar com vivíem, és la única manera de dignificar a la nostra gent gran.

p.s No volia acabar aquest post personal sense agrair a la Doris Soria (conductora de la xerrada dones i crisi i representant de l'associació EMI) i al Ramon Codina per aquestes dues xerrades i per animar-nos a implicar-nos.