diumenge, 1 de març de 2009

Més drets, menys crisi




Des de l’inici de la revolució industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques. Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals.

D’aquesta experiència Catalunya no quedà al marge, n’és un exemple la vaga que 3.500 treballadores dels sector tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881 en demanda de millores en les condicions laborals.

En el 2009 continuem necessitant reivindicant millores en les condicions de treball, ara, més que mai necessitem reivindicar més drets socials i laborals per tal que no siguem les de sempre, les víctimes de la crisi econòmica.

Com és ben sabut, la crisi econòmica té un efecte directe en les persones. Una de les conseqüències més directes de la crisi és la regulació de treballadores i treballadors que fan les empreses. En aquests processos de “reajustament de plantilles” sovint apareix el criteri de conservació del treball per als homes. D’aquesta manera, i basant-se en un model caducat com és el de l’home com a sustentador principal de la llar, algunes empreses atorguen prioritat als homes en la conservació dels llocs de treball.

L’Estat tampoc queda al marge d’aquests processos, veu com disminueixen els seus ingressos i es veu abocat a reduir despeses. Sovint, l’àmbit de despesa que surt més malparat és el dels recursos que destina a polítiques socials. Un exemple d’aquest fet el trobem en la negació de l’Estat de fer front a les despeses que genera la Llei de la dependència, fent recaure gran part d’aquest pes a les comunitats autònomes. Cal recordar que són principalment les dones les que s’ocupen de la cura de les persones dependents i, en aquest sentit, són les més perjudicades per aquesta manca d’ajudes que la llei promet però que no es fan efectives.

L’ocupació de les dones sol donar-se de forma fragmentada, és a dir, que treballen durant períodes de temps curts que van compaginant amb la seva vida personal. La proporció de dones que treballen a jornada parcial és molt més elevada que en el cas dels homes. Tots aquests factors provoquen que quan les dones perden el seu lloc de treball, els subsidis d’atur que perceben siguin menors o bé no hi tinguin dret perquè no compleixin els requisits. Això fa les dones més vulnerables en les èpoques de crisi econòmica. Aquesta situació provoca un increment dels contractes laborals en precari, a temps parcial o directament irregulars, ja que les dones estan disposades a acceptar tot tipus de feines, qualificades o no, com a compliment de la renda familiar.

En aquest entorn i davant d’aquesta realitat, sorgeix amb urgència la necessitat que s’impulsin les polítiques necessàries per tal de garantir que les dones siguin presents en el mercat de treball remunerat sense discriminació ni horitzontal ni vertical, en igualtat de tracte i d’oportunitats. És per això que cal posar especial èmfasi en les mesures i en les actuacions concretes que es recullen en el Pla de polítiques de dones del govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011, concretament les actuacions compreses en l’eix 4,sobre reorganització dels treballs i noves polítiques dels temps, amb els següents objectius:

* Fomentar la superació del desequilibri entre dones i homes en el mercat laboral.

*Potenciar el diàleg social i la negociació col·lectiva com a instrument adequat especialment per assolir la igualtat d’oportunitats en el món del treball remunerat.

*Sensibilitzar el teixit empresarial sobre la discriminació horitzontal i vertical:

- Millorant els incentius per a la contractació de dones, i especialment en les franges d’edat amb majors dificultats.

- Modificant la contractació a temps parcial, millorant els drets i deures dels treballadores i les treballadores, així com les garanties i drets de seguretat social.

* Incentivar les empreses que en aplicació dels plans d’igualtat millorin les bretxes salarials i les manques d’equitat externa en matèria retributiva.

*Aplicar bonificacions en la cotització a la seguretat social a les empreses que en aplicació dels esmentats plans promoguin les carreres professionals de les dones pel seu accés a càrrecs de responsabilitat.

*Millorar l’accés a les prestacions i subsidis d’atur de les persones contractades a temps parcial, millorant les prestacions mínimes i subjectant-les a imports progressius, per càrregues familiars i carències de rendes.

*Promoure programes formatius específics per a dones expulsades de determinats sectors econòmics, realitzant cursos en el territori amb ajut de les xarxes municipals i comarcals.

*Garantir que el personal dels serveis públics d’ocupació incorporin la perspectiva de gènere en el desplegament de les polítiques actives.

* Garantir la igualtat retributiva de dones i homes.

* Promoure la presència de les dones en els sectors on estan subrepresentades.

* Fomentar el desenvolupament de projectes empresarials per part de dones emprenedores i de la carrera professional de les directives.

* Promoure la realització de programes de formació específica sobre la internacionalització del comerç.

* Fer visible la producció artesanal de les dones i donar-hi suport.

*Garantir els drets laborals de les dones en situacions específiques.

*Millorar la situació de col·lectius de dones que estan en règims especials de la Seguretat Social.

És per tot això que les dones i els homes d’Esquerra volem fer que aquest 8 de març, enllaçant-ho amb els orígens obrers i laborals que van propiciar la commemoració del Dia Internacional de les Dones, exigim MENYS CRISI I MÉS DRETS, per tal que no paguem la crisi LES de sempre.